29 d’abril de 2012

3a Cursa Nocturna de l'Hospitalet



El passat dissabte 28/04/2012 vam córrer la 3a Cursa Nocturna de l'Hospitalet. En aquesta ocasió, els membres de l'equip de Meià Runners que hi vam participar vam ser el Jonatan i el Sergi. L'event esportiu es dividia en dues curses, una de 5km a les 20:15h, ideal per a què corredors novells poguessin fer el primer pas en curses populars; i una de 10km a les 21:00h. La gràcia i principal atractiu d'aquesta cursa és que la major part del seu transcurs és de nit, a diferència de la gran majoria de curses. Nosaltres vam córrer la de 10km.

El Jonatan i el Sergi abans de la sortida.
A les 20:00h ja érem a lloc, preparats per veure la sortida de la cursa de 5km i anar escalfant la ment. Aquesta sortia del centre comercial Gran Via 2 i passava pel centre de l'Hospitalet. La 10km serien dues voltes al mateix circuit. Amb menys de 15 minuts va arribar el primer corredor que finalitzava la 5km. 

Vam anar a deixar les coses al guarda-roba i vam buscar una bona zona per escalfar i fer uns bons estiraments. Va ser aleshores quan el cel es va començar a posar molt negre i ens va fer preveure una cursa passada per aigua. En la 10km hi havia uns 3500 corredors, récord de participació i cosa que fa que aquesta cursa es vagi consolidant com una de les importants del calendari català. Deu minuts abans de la sortida ens vam anar col·locant als calaixos de sortida. El Sergi a primera línia al calaix dels sub 38', i el Jonatan al segon calaix d'un total de tres calaixos. El terra ja era moll pel plugim constant que havia anat fent fins aleshores, però tot just abans del compte enrere per donar el tret de sortida va començar a ploure amb ganes, per fer així la nostra primera cursa nocturna més èpica.  

El Sergi en el pas pel km 5.
La cursa es va convertir en una 10km obstacles, ja que s'havia d'anar molt en compte de no trepitjar les línies blanques de la carretera i dels passos de zebra per evitar el que seria una caiguda segura. També era important marcar una bona traçada a les rotondes més tancades ja que l'asfalt era molt poc adherent. No sabem fins a quin punt el terra moll et pot fer perdre temps, però el que està clar és que en cada impuls cap endavant notaves com una part de la força es perdia. El fet que el km5 fos el mateix punt de l'arribada està molt bé, ja que així el públic podia veure passar els corredors en dues ocasions i a més la dosi d'ànims que et transmet passsar pel mig de la multitud en el punt mig de la cursa no té preu. Per altra banda, el fet que la cursa fos donar dues voltes al mateix circuit, psicològicament és bastant dur ja que costa distreure la ment un cop ja has fet un primer reconeixement del terreny i penses en tot el que et queda per acabar.

El Sergi ben moll tastant la fideuà.
Pel que fa als obsequis d'aquesta cursa, ens van donar una samarreta tècnica blau cel i el més original,  tots els corredors a l'arribada recollien un plat de fideuà per reposar forces i fer una mica de sopar.

El primer classificat va fer un temps de 32:30 i la primera noia un temps de 36:11. Per ser només la tercera edició, vam poder notar un molt bon nivell dels corredors.  Prement aquí veureu els resultats de la cursa.



El Jonatan va fer un temps de 44:37 baixant així més d'un minut la seva marca de feia una semana a la Cursa dels Bombers. Tot i fer poc que va sortir de la lesió, està tornant a apropar-se al seu millor registre. El Jonatan va quedar 40 de 166 la categoria promeses i 609 d'un total de 3271 finalitzats de la general. (Prement aquí l'informe del Jonatan)

El Sergi va fer un temps de 38:14. No és el seu millor registre però en les últimes curses està aconseguint mantenir el seu més bon nivell. Va quedar 6è de la categoria promeses i 92 de la general. (Prement aquí l'informe del Sergi)

Salut i km's!




26 d’abril de 2012

Courir sur le Caminadour


La sortida va ser molt ràpida, aquí els 100 primers metres.

Al igual que el Jonatan, el diumenge 22 d'abril, jo també vaig participar en una cursa. Aprofitant la meva estada per terres franceses volia tastar com no el seu running. Així que vaig decidir inscriure’m a una cursa que es realitzava a Tarbes, ciutat que es troba a la regió de Midi-Pyrénées.
La cursa s’anomena “Courir sur le caminadour”, ja que transcorre per un recorregut de passeig – esportiu all llarg de riu Adour. Es tracta d’un recorregut molt pla y rebossat de vegetació que va des del llac de Soues fins als llacs de Bours, els quals els corredors vorejàvem i on fèiem mitja volta.

Els últims quilòmetres van ser força durs.

A les 10h del matí es va donar el tret de sortida pels 138 corredors de la cursa més els 70 esportistes que feien l’opció de marxa. Des d’un bon principi els corredors es van anar col·locant al seu ritme i, ja quan portàvem un quilòmetre, estàvem tres corredors al capdavant, jo en tercera posició. El ritme era fort, els meus esbufecs em feien patir sobre el ritme que portava, el segon corredor també estava en la mateixa situació, així que en el quilòmetre 3 i mig va abandonar la guerra entre els tres i es va anar distanciant. No va ser fins al quilòmetre 4 quan vaig poder fer el càlcul de la velocitat que portava: 3:24 min/km. En aquell moment sabia que havia d’afluixar, ja que aquell no era el meu ritme i de seguir així potser no hauria acabat bé. Així que ho vaig fer i el primer corredor es va anar distanciant. Quan vaig arribar al quilòmetre 7, ben just podia veure el primer classificat, i el mateix pel que fa al tercer classificat, així que era probable que la cursa acabés d’aquella manera. Els últims 3 km de la cursa es van fer molt durs degut a l'excés al principi d’aquesta.

Al final, una merescuda segona posició.

Al final, 2ona posició realitzant el recorregut d’11,5 km en 41:12. Un ritme bo, 3:35 min/km, però lluny de la MMP.


Podeu trobar una petita crònica de la cursa en francès on es fa referència a "l'espagnol Josep Cuner Utges" i els resultats aquí.

Salut i quilòmetres! 

22 d’abril de 2012

Cursa dels Bombers


Avui, uns 24.000 corredors s’han donat cita a la 14ena edició de la multitudinària Cursa dels Bombers de Barcelona. Aquest any, rècord de participació tan masculina com femenina. Cal destacar que un terç dels participants eren fèmines. Enguany, la samarreta era morada, una samarreta Nike feta per 8 ampolles reciclades. La visió de tanta gent amb la samarreta, de per sí, ja impressionava i més veient les imatges amb l’helicòpter.

En aquesta ocasió només ha participat el Jonatan, també cal destacar que el Jose corria a Tarbes.

A les 10.00 es donava el tret de sortida, abans però, uns minuts d’escalfament i estiraments al voltant de la sortida, situada a l’avinguda del marquès de l’argentera. Tenia ganes de participar-hi ja que n’havia sentit a parlar moltbé, i avui ho he pogut comprovar. El cel  tapat, bona señal, ja que no faria calor i es podria córrer a bons ritmes. A les 9.50 m’he col·locat entre la multitud en el calaix sub 45’. Aquest sistema de calaixos ha sigut millorat en aquesta edició oferint dues sortides. La primera,  amb els calaixos fins el sub 60’ i la segona amb la resta de participants. S’agraeix ja que tanta gent és dificl de surtir en una sola sortida.

Els 10 minuts que faltaven per la sortida han sigut per mi, dels moments més espectaculars de la cursa. Video motivacional en una super pantalla, amb imatges èpiques  com la escena de la pel·lícula  Braveheart, tot acompañat de música motivacional. L’espectacle ha conclòs amb la cançó  del último moichano interpretada per un violinista. Moment de pell de gallina i senyal que la cursa començava.

Sortida neta i primers 4 km duríssims amb la pujada del paral·lel i la gran via. M’he notat la falta d’entrenaments especialment aquí, ja que el meu primer parcial en 22.50 ho confirmava. Al km 4 avituallament i partir d’aquí bastanta baixada fins la meta. Al km 8, segon avituallament, cosa que no havia vist mai. Al final 45.25 baixant 2 minuts de Corte inglés i anant agafant la forma després de la lesió.  Satisfet i content del resultat.

Destacar la gran infraestructura muntada per Nike amb centenars de voluntaris. Sense ells les curses d’aquestes dimensions no serien pas possibles. També els canons d’aigua, els grups de música animant als corredors i el Tunel Powersong final, motivante a l’entrada a la meta. Per suposat, donar gràcies a la gent animant en tot moment, sense ells les curses serien molt més dures.

Fins aquí, la crònica, us deixo l’enllaç del resum de la cursa d’ Esports3:


Salut i Km’s!!

17 d’abril de 2012

34ª Cursa del Corte Inglés

El Sergi i el Josep Mª al capdavant de la sortida de la cursa.

El passat diumenge dia 15 de abril de 2012 vam participar a la tradicional cursa del Corte Inglés, una cursa única a nivell europeu pel nombre de participants (65.453 en aquesta edició) però en que l'organització deixa molt que desitjar. Primer de tot, no s'ofereix guardaroba i després, i més important, no hi ha cap control sobre les persones que envaeixen el recorregut al començament i durant el transcurs de la cursa, dit això, crec que tampoc és just exigir aquest control en una cursa en que un hi va perquè vol, ja que l'inscripció és gratis.

La cursa és bonica, amena, diferent. En primer lloc, ja que no té els habituals 10 km sinò 10.766 metres tot i que més aviat en son 11.000 segons mesures reals.
L'altre punt que la fa diferent és el pas per dins de l'estadi de Montjuïc on els millors atletes mundials, fa 20 anys, disputaven les proves d'atletisme durant els jocs del '92.
I finalment, un altre punt que la fa diferent però a la vegada, una carrera molt dura, són les 3 pujades que trobem a la meitat del recorregut. Més d'un es planteja abandonar la cursa si no ha mirat prèviament el recorregut i no ha planificat una reserva de forces per afrontar-les.

Aquest cop, el Jonatan, el Sergi i el Josep Maria van participar a la cursa. Tots tres, al final, satisfets per  aquesta tot i l'incident a la sortida amb les persones que envaeixen el recorregut i no deixen passar.

El Jonatan, sortint d'una lesió, va considerar la cursa com un entrenament, és per això que no va obtenir un dels seus millors resultats, 50:37. No obstant, va agafant un altre cop la forma i en breu podrà estar al seu màxim nivell.
El Sergi, donant-ho tot sobre la pista olímpica de Montjuïc.

El Sergi continua amb la ratxa de bons resultats, després de l'última cursa on va batre el seu propi récord a Balaguer, aquest cop, tot i tenir alguns problemes al genoll, va establir de nou una nova millor marca personal: amb un ritme de 3:47 min/km va recòrrer els 11km amb  41:39. Felicitats Sergi!





A l'estadi olímipic, un dels passos emblemàtics de la cursa.
El Josep Maria mantenint el nivell de les curses realitzades aquest any 2012 va realitzar el recorregut amb un temps de 38:49, temps que el va portar a quedar en la 29ª posició de la general, tot i que no registrada ja que no portava el xip.

Finalment, cal afegir que aquest cop Meià Runners va fer presència en els mitjans audivisiuals, tant el Sergi com el Josep Maria van sortir, breument, al programa "La 34ª Cursa del Corte Ingles" d'Esports 3.

Tots esperant amb ganes les pròximes curses per exprimir-nos al màxim i continuar gaudint d'aquest esport tan saludable i apassionant!






Podeu trobar el resum de la cursa d'Esports 3 fent click aquí i els resultats de la cursa  clickant aquí  en l'apartat de "La Cursa del Corte Inglés".