7 d’octubre del 2013

1ª Marató i Ultra Trail del Montsec



Ja feia dies que em rondava la idea de provar una marató de muntanya i, en veure que se’m presentava aquesta oportunitat, al Montsec, “casa meva”, no vaig poder dir que no.
Els entrenaments previs van ser una combinació de córrer i bicicleta (4 entrenaments per setmana). Tan sols vaig poder disposar-ne de dos per preparar una mica la llarga distància, doncs, el dia 22 havia participat en la duatló de Montblanc.
Arribat el dia abans de la marató (divendres tarda) vaig anar a buscar el dorsal (357) i a la  presentació i reunió informativa de la 1a Montsec Ultra Trail i Marató del Montsec.
Havent finalitzat, els dubtes havien quedat resolts i resultava més que evident que la gent que estava allà estava en forma. Aquell dia, però vaig veure poques cares conegudes.


Sortint d'Àger
Dia de la cursa: el despertador sonava a les sis del matí. Qui em manava a mi apuntar-me a una carrera de 42km que, del més segur, duraria mig dia?
Però les ganes i la il·lusió van poder amb la son, tot i que no havia dormit més de 5h aquella nit...Esmorzat i amb la bossa i la motxilla apunt ja podíem marxar!
A les 7.35 arribàvem, amb els meus pares, que havien vingut a donar-me suport, a Àger: aparcar i sortir disparat cap a la Colegiata (sortida). Llavors, ja vaig veure més corredors/res coneguts. Temps just d’escalfar i estirar les cames i sortíem tots (marató i ultra) amb el repic de les campanades (tret de sortida molt original).
Em semblava estrany, doncs, tothom va començar amb un ritme suau, fet al qual no estic acostumat. 
Feia bona temperatura (10-15ºC), però hi havia força humitat i la boira "pixanera" ens deixava força molls.
El primer km va ser pel poble d'Àger. Acte seguit, agafàvem un camí ample i planer que ens duria fins a Corçà (km 9-10) on hi teníem el 1er avituallament. Aquests 10km i 200+ es van fer força ràpids (56mins). Ara, començava una forta pujada d'uns 400metres amb tan sols 1km i mig. Aquesta pujada, però, encara es va poder fer trotant-corrent. (Moltes gràcies a la Carme Millan per esperar-me a l'avituallament i donar-me ànims!) Acabada la pujada, forta baixada fins al km 17 (aquí em van fer apretar les dents els corredors que duia a darrere). Llàstima de que el terra estava moll i no es podia córrer en les millors condicions. 







La Carme donant-me una mica d'ànims


Tot seguit ens venien 4 km's plans pel congost. Córrer per allà va ser...increïble! Molt xulo i molt bonic, la veritat. 
Ara, però, degut al alt ritme que havíem portat del km 11 al 19, estava desitjant arribar al següent avituallament (que es trobava passat el Pont penjat) per poder beure i menjar una mica. 
Però, sense distreure'm molt, a continuar corrent, que encara quedava una mica més de la meitat. Un parell de puja-baixes i comencem la segona pujada del dia, que es va fer mooolt llarga, però entretinguda. Desprès de poder pujar els 300 metres de desnivell que exigia aquell quilòmetre del recorregut, em començava a notar força cansat i les cames em pesaven. Ja no estava fresc, el meu rendiment havia baixat. Els següents 5km's sem van fer eterns! Els més pesats de totes les curses que he fet. L'avituallament no arribava mai. Llavors, abans d'arribar, em va tornar a passar la Carme, amb el seu ritme constant. Em va tornar a donar unes paraules d'ànims i vam arribar, per fi, a l'estimat 3r avituallament. Ara sí, necessitava parar més d'uns simples segons. Vaig veure aigua, vaig menjar meló i uns fruits secs i, desprès de parlar amb el gran corredor, Xavier Torrecillas (que aquell dia feia de fotògraf perquè, segurament, hauria decidit no voler guanyar la cursa), vaig començar a caminar. Una pujada suau...això em van dir. Però jo no podia. Les cames no em responien com jo volia que ho fessin. Cansat de queixar-me de mi mateix, vaig dir-me que ara no era moment per això, que s'havia de córrer. Em vaig enganxar a un corredor (Francesc Camps) i xino xano vam anar trotant fins al km 31 on, allà sí, començava l'última pujada. "Últim esforç vaig pensar", però aquell esforç suposaven 4km's i 700metres positius de desnivell. Trotant, caminant...parant. Al final, vaig haver de parar una mica, assentar-me. Les cames no eren les úniques que es queixaven, l'esquena també havia començat a fer-me mal. Amb molts esforços, vaig plantar-me al km 35 i 4t avituallament (Coll d'Ares). Allà, es dividien les dos curses. A mi em tocava girar cap a l'esquerra i baixada i més baixada.

Tornava a estar bé. Saber que ja havia fet el més difícil i ara tot era baixada em va donar ànims. Així que, vaig començar a baixar amb un ritme còmode, sense desgastar-me als primers metres. Així, desprès d'un km i mig de carretera, vam començar a agafar, de nou, camí. 






"CAGADA!": seguia a l'únic corredor que veia davant meu, quan, de sobte, començo a dornar-me compte que no veig cintes. Total, davant nostre i havia un grup de 4 corredors més que també s'havien perdut. Vam haver de girar cua i vam veure corredors passar camp a través. Ens havíem equivocat completament de camí, dos quilòmetres fets per res. Tot i que lo més normal hagués estat defallir, aquell error em va fer augmentar el ritme de carrera. Ja només quedaven 5 quilòmetres, ja i era!
Acabada la baixada, on vaig poder avançar un parell de corredors, vaig agafar la pista que ens duria, de nou, al poble d'Àger. Un cop allà, vaig tornar a veure el grup de 5 que havíem format i vaig travessar la línia d'arribada content! Havia acabat la meva primera marató i la meva 1a marató del Montsec.



"L" (Laia): Els ànims de les persones que t'envolten són una gran font d'energia


46kms, 4800 metres de desnivell acumulat i 6h 39 mins. 

Ara, a pensar en la següent:  VIII Cursa de Muntanya de Tivissa, última prova de l'XI Circuit Català.

Des d'aquí, dir que la cursa estava molt ben organitzada, a excepció d'algun punt en que faltava alguna que altra cinta o persona marcant el camí. Però, és la primera i, tot i ser així, s'ha de felicitar a l'organització per la seva gran feina!
Donar les gràcies a tots els corredors que, en algun moment o altre, van compartir part del recorregut amb mi i me'l van fer més entretingut. Per últim, felicitar als guanyadors i guanyadores de la marató i ultra!



GRAN vídeo de la cursa: http://vimeo.com/76273040#at=0