25 de novembre del 2012

3a Trail Running Arbeca


Aquesta era la cursa per la qual més m'havia entrenat, com a mínim, amb major consciència, temps i distància (i desnivell). Van ser tres setmanes de preparació, en les quals he acumulat (sense tenir en compte la cursa): 117km i 8300m de desnivell, la gran majoria per muntanya. 
Primerament, m'havia decidit apuntar a la mitja (15km i 700m desnivell), però al final em van acabar convencent i jo mateix també, per fer la llarga (32km i 1500m desnivell)


 No les tenia pas totes, però la motivació si que i era, i la vaig tenir al llarg de totes aquestes 3 setmanes! 

 Avui, dia de la cursa, ens hem hagut de llevar d'hora (6:15) per poder esmorzar com cal i marxar a les 7 amb el Xavier Solsona i el Xabier Velasco (membres del CUDOS). A les 8 arribàvem a Arbeca on, de seguit, hem anat a buscar els dorsals i on he hagut de canviar el meu dorsal ja que estava inscrit a la mitja. 
Desprès d'això, hem anat amb un bar i, tot seguit, a canviar-nos. Com que ja no quedava gaire (10minuts per les 9) hem anat directes a l'explicació (briefing) de la cursa. Desprès d'una explicació detallada i, realment, amb continguts molt importants a tenir en compte, s'ha començat la cursa. 
El primer km i 1/2 passava pel mig del poble. Cal dir que, com a fallo, hi ha hagut algun que altre embús que ha fet que els corredors s’haguessin d’aturar. Això, però, ha permés que els corredors parlessin entre ells. L’ambient d’aquestes curses és sempre fascinant!
Els primers 7km els he fet acompanyar del Xabier. No hem trigat molt en adonar-nos-en que dúiem un ritme força alt, ja que anàvem a 4 i poc el km, tot i això, ens trobàvem bé i hem seguit així força estona.



Els avituallaments estaven situats cada 5-6km. Felicito a l’organització per aquest fet i per tenir en tots ells veure i menjar.
El Xabier i jo (els de la mitja i la trail) ens hem separat al km 7, allà ens hem desitjat bona cursa i cadascú ha seguit la seva cursa. Ara em tocava afrontar 25km “sol”, ja que, el Xavier Solsona ben just l’havia vist al sortir i, evidentment, no contava pas tornar-lo a veure fins que arribes. 
Pensava que se’m faria més dur i pesat i que s’hem faria molt llarg d’afrontar. Però no ha estat així. M’he trobat molt bé al llarg de tota la cursa, a excepció dels dos últims km’s on m’ha agafat mal de panxa, cosa que m’ha fet caminar uns metres i afluixar el ritme. La resta, però, m’he trobat la mar de bé. Bàsicament, he pensat en lo molt que m’havia esforçat i entrenat, en la meva parella (la Laia), en Meià Runners (per descomptat), en certes frases de Kilian Jornet (“Nadie nos dijo que fueramos, nadie nos dijo que lo intentaramos”, i d’altres) i en lo feliç que em sentiria al arribar.
Durant un parell de km’s també m’ha acompanyat una corredora ultrafondista, Montserrat Sisteré. A estat un plaer parlar i córrer amb una corredora com ella. A més m'ha animat molt que hem digués que duia un bon ritme. 
Al final, he creuat la meta amb un temps de 3h i 21 minuts. El meu rellotge, però, marcava 3h i 18mins (desprès, m'he adonat que la diferència era deguda a que quan parava als avituallaments, també parava el crono).

Per acabar, tan sols puc dir que m’he sentit molt feliç al travessar la meta, però també al llarg de tota la cursa!

4 de novembre del 2012

Cursa de Baldomar

El dijous de Tots Sants de 2012, va ser un bon dia per participar en la primera edició de la Cursa de Baldomar. Els escollits en aquesta ocasió van ser l'Ivan, el Sergi i cal destacar la participacó de l'Isak Martín que va fer el bateig com a Meià Runner en cursa! 

A les 9:20h del matí ens vam reunir tots a la plaça del poble per recollir els dorsals i la samarreta d'obsequi. L'escalfament del tot necessari ja que estàvem a uns 9 graus i les extremitats estaven patint de valent, però res greu, ja que entre el bon dia de sol i amb l'esforç de la cursa ja no vam pensar més en el fred. Durant els moments previs a la sortida vam poder veure algunes cares conegudes de la cursa Perseguint la Perdiu, fet que ens feia predir una cursa amb un bon recorregut i amb bon ambient.  Així que a les 10:00h, l'organitzador ens va reunir a un carrer molt estret que encarava cap a fora el poble i va donar el tret de sortida amb una arma de foc.

D'esquerra a dreta: Isak, Ivan i Sergi.
El recorregut constava de 10.500 metres de distància, amb un 95% per pista de terra i camí estret. El màxim alicient d'aquesta prova, els 600 metres de desnivell acumulat. Els primers tres quilòmetres van estar marcats per una pujada contundent, que a més d'un va agafar per sorpresa, sobretot a aquells que estem acostumats a entrenar en pla... Així que de seguida cada corredor va agafar el seu paper dins la cursa i al haver-hi només 58 participants, les distàncies entre corredors a partir del quilòmetre dos ja eren molt pronunciades. Un cop acabada la pujada, els següents tres quilòmetres van ser de baixada frenètica, passant per camins de bosc molt estrets. Per finalitzar, el més destcable del recorregut va ser haver de creuar un riu saltant per sobre de pedres, on més d'un va optar per creuar per l'aigua per retallar uns segons.

El Sergi va fer una bona cursa quedant de la general. Als primers quilòmetres ja es va situar en les posicions capdavanteres, però es va veure marcat pel sobreesforç inesperat de la pujada. Al final va arribar juntament amb el quart classificat amb un temps de 45:16'.

L'Ivan va fer un temps de 49:14', finalitzant en 15a posició. Bon resultat tot i que cal mencionar que es va veure afectat per la dificultat en la respiració durant tota la cursa, i no es va sentir còmode en cap moment. Hi ha dies en que les cames volen i dies en que no tant... Tot i així bon resultat!

Felicitacions especials per L'Isak, que va aconseguir una 13a posició amb un temps de 48:06'. La cantera de Meià Runners puja amb força!

Aquí us deixem l'enllaç amb la classificació:


Per últim, felicitar a l'organització per l'èxit de la cursa i pel recorregut, que a tots ens va agradar molt. Esperem que l'any que ve es torni a celebrar i que l'equip hi pugui participar en la seva plenitud.

Salut!!