3a Trail Running Arbeca

Aquesta era la cursa per la qual més m'havia entrenat, com a mínim, amb major consciència, temps i distància (i desnivell). Van ser tres setmanes de preparació, en les quals he acumulat (sense tenir en compte la cursa): 117km i 8300m de desnivell, la gran majoria per muntanya. 

Primerament, m'havia decidit apuntar a la mitja (15km i 700m desnivell), però al final em van acabar convencent i jo mateix també, per fer la llarga (32km i 1500m desnivell). 

 No les tenia pas totes, però la motivació si que i era, i la vaig tenir al llarg de totes aquestes 3 setmanes! 

 Avui, dia de la cursa, ens hem hagut de llevar d'hora (6:15) per poder esmorzar com cal i marxar a les 7 amb el Xavier Solsona i el Xabier Velasco (membres del CUDOS). A les 8 arribàvem a Arbeca on, de seguit, hem anat a buscar els dorsals i on he hagut de canviar el meu dorsal ja que estava inscrit a la mitja. 

Desprès d'això, hem anat amb un bar i, tot seguit, a canviar-nos. Com que ja no quedava gaire (10minuts per les 9) hem anat directes a l'explicació (briefing) de la cursa. Desprès d'una explicació detallada i, realment, amb continguts molt importants a tenir en compte, s'ha començat la cursa. 

El primer km i 1/2 passava pel mig del poble. Cal dir que, com a fallo, hi ha hagut algun que altre embús que ha fet que els corredors s’haguessin d’aturar. Això, però, ha permés que els corredors parlessin entre ells. L’ambient d’aquestes curses és sempre fascinant!

Els primers 7km els he fet acompanyar del Xabier. No hem trigat molt en adonar-nos-en que dúiem un ritme força alt, ja que anàvem a 4 i poc el km, tot i això, ens trobàvem bé i hem seguit així força estona.

Els avituallaments estaven situats cada 5-6km. Felicito a l’organització per aquest fet i per tenir en tots ells veure i menjar.

El Xabier i jo (els de la mitja i la trail) ens hem separat al km 7, allà ens hem desitjat bona cursa i cadascú ha seguit la seva cursa. Ara em tocava afrontar 25km “sol”, ja que, el Xavier Solsona ben just l’havia vist al sortir i, evidentment, no contava pas tornar-lo a veure fins que arribes. 

Pensava que se’m faria més dur i pesat i que s’hem faria molt llarg d’afrontar. Però no ha estat així. M’he trobat molt bé al llarg de tota la cursa, a excepció dels dos últims km’s on m’ha agafat mal de panxa, cosa que m’ha fet caminar uns metres i afluixar el ritme. La resta, però, m’he trobat la mar de bé. Bàsicament, he pensat en lo molt que m’havia esforçat i entrenat, en la meva parella (la Laia), en Meià Runners (per descomptat), en certes frases de Kilian Jornet (“Nadie nos dijo que fueramos, nadie nos dijo que lo intentaramos”, i d’altres) i en lo feliç que em sentiria al arribar.

Durant un parell de km’s també m’ha acompanyat una corredora ultrafondista, Montserrat Sisteré. A estat un plaer parlar i córrer amb una corredora com ella. A més m'ha animat molt que hem digués que duia un bon ritme. 
Al final, he creuat la meta amb un temps de 3h i 21 minuts. El meu rellotge, però, marcava 3h i 18mins (desprès, m'he adonat que la diferència era deguda a que quan parava als avituallaments, també parava el crono).

Per acabar, tan sols puc dir que m’he sentit molt feliç al travessar la meta, però també al llarg de tota la cursa!