12 de desembre de 2012

Molt més que muntanyes


Quina gran bellesa desprèn la natura. En ella trobem la veritable felicitat.
Cada porció que la forma és preciosa, increïble i única (arbres, rius, muntanyes, coves, flora, fauna...).  Som capaços de tancar els ulls i destruir-la, però no ho som per obrir-los i admirar-la? A cas ens fa por sentir-nos bé? O bé, tenim por de quedar-nos meravellats i sentir-nos diminuts?
Perquè la naturalesa té aquesta qualitat: ens fa sentir diminuts quan en formem part, però que bé se sent un al veure i al sentir que hi pertany.
 
Crec que he tingut la sort de poder contemplar paisatges increïbles, llocs que mai hauria esperat que podien existir i, la veritat, se que encara me’n queden molts per veure i descobrir, però això hem fa encara més feliç, m’aporta una vitalitat bestial.


He estat dalt de cims on les vistes hem permetien veure muntanyes i més cims que s’allunyaven a l’horitzó, fent-me sentir sensacions que no puc ni descriure, cridant-me a visitar-les, a pujar-hi, a culminar-los i compartir les seves vistes. Vistes que, moltes vegades, tan sols els ocells tenen el privilegi d’observar. I qui no ha pensat més d’un cop que l’ocell és l’animal més lliure de tots?



Doncs bé, això és només una petita part del que se sent dalt d’un cim, i ja no parlo del ascens i descens d’aquest. Perquè el camí fins a dalt està ple de grans moments, d’aventures i d’emocions que van encadenant-se l’una rere l’altre, fen-te sentir viu.

Els meus companys, AMICS, d’equip (Meià Runners) m’han fet viure aventures impressionants, dies que mai podré oblidar. Junt amb ells i la naturalesa, la muntanya, he viscut part dels dies més feliços de la meva vida!

Durant les travesses que hem fet, m’he sentit plenament satisfet com a persona i esportista. Els llocs pels quals hem passat, els paisatges que hem tingut el privilegi de veure plegats, els moments viscuts, els rècords que ara ens queden...Felicitat extrema!

Sento dir, que això no tu pot proporciona els diners ni les coses materials. Volem estar rodejats de riquesa, de coses que la societat, el capitalisme ens vol fer creure que ens faran millors que la resta, que ens faran feliços...Jo no ho crec així! Penso que la veritable felicitat es troba compartint experiències amb la gent, de viure mil i una aventures. Es troba enmig de la naturalesa (en muntanyes, mars, oceans, glacials, en el “món” animal...), en la naturalesa salvatge...

 
No obligo pas a ningú a que ho provi, cadascú és lliure d’escollir el camí que vol seguir, de marcar-se un estil de vida. Tan sols, exposo la meva petita, però, en tot moment gratificant, experiència com a muntanyista i amant de la naturalesa. Aquesta, té molt que aportar-nos en quant a felicitat i alegria.
Gràcies a altres experiències de companys d’aquest “estil” de vida, fotografies, vídeos...queda demostrat que no és una tonteria ni una creença infundada, sinó que és una cosa veritable! Som i formem part de la natura, per això ens sentim així quan ens deixem guiar i endur per ella.

Encara hem queden moltes aventures per viure, molts indrets increïbles i fascinants per visitar, molts boscos que travessar, molts cims que culminar...i, en tot, molts moments per sentir-me purament feliç!

                               El meu desig? Ens veiem en les muntanyes




2 comentaris: