26 d’abril del 2013

7ª Cursa de muntanya Alta Segarra: Campionat de Catalunya

El passat 21 d'abril es va celebrar a Sanaüja, la 7ª cursa de muntanya "Alta Segarra". En aquesta edició, la cursa seria el Campionat de Catalunya per equips.
Aquesta vegada, podria dormir una mica més, ja que, Sanaüja està a 20 minuts d'Artesa. Arribava a Sanaüja a les 8.15, i tenia temps suficient per anar a buscar el dorsal, canviar-me i, fins i tot, fer un escalfament. Veia força cares ja conegudes, tot i que, molts no els coneixia (la gent deia que "aquest any hi ha molt nivell"). Arribat a la plaça, una notícia corria com la pólvora: la Núria Picas estava apuntada en la cursa i correria en ella. Les prediccions es complien, aquest any hi havia molt nivell!

Tot i donar un cop d'ull pels voltants de la plaça, no la vaig saber veure. Així, que, vaig anar a buscar el meu dorsal (125). També, em van donar un xip especial, tan sols per la cursa. Llavors, em vaig trobar el Xabier Velasco, del CUDOS. Ell, ja havia participat en edicions anteriors i em va donar un parell de consells que, durant la cursa, vaig fer servir.

 Desprès d'això, em vaig anar a canviar. Un cop llest, vaig tornar a pujar a la plaça per escalfar una mica i entrar dins el quadre de sortida.Un cop tots els corredors i corredores estàvem dintre, es va començar el briefing. Tot i que no vaig estar molt atent, perquè em vaig tornar a posar a parlar amb el Xabier i d'altres corredors, sí que és cert que, en aquesta cursa, hi havia elements a tenir en compte (roques, pendents, cordes per pujar, senyalitzacions, etc). Aquesta, no és una cursa normal de muntanya, crec jo. Va resultar ser força dura, però, sobretot, divertida i diferent.
 Els primers km's vaig adoptar un ritme suau. A mesura que passaven els minuts i els km's, anava pujant una mica el ritme. Fins al 5è km, va ser un pujar constant. A partir d'allà, es va començar a baixar amb força. Una de les coses que més em van agradar va ser que, pels voltants del km 7-8, es tornava a passar pel poble, per la plaça d'on s'havia donat el tret de sortida.Una speaker i molta gent et donaven ànims i, sincerament, em va ajudar molt.

Un cop deixat enrere el poble, començava una forta pendent de 100metres de desnivell en menys de 500metres. Passada la pendent, hi trobàvem el 2n aviatuallament de la cursa. 

 

Ara, tocava una altra pujada d'uns 100m de desnivell, una baixada i la pujada més dura de la cursa, que ens situaria al punt més alt de tota la competició (675m d'alçada). Ja planejant uns metres, trobàvem el 3r aviatuallament, portant ja, 13km dels 24 totals. Tot i que ja havíem acumulat 700metres de desnivell positiu, encara en quedaven 500 més i 11km per endavant. Ara, però, ja tocava baixar més que no pas pujar. 

Tot i que, les pujades que van seguir desprès del 3r avituallament eren desprès de fortes baixades i costava arrancar, encara tenia forces suficients per seguir corrent. La veritat, és que em vaig guardar massa i vaig arribar encara amb proutes forces a la línia de meta; hauria pogut donar més.
Com he dit, va ser una cursa molt entretinguda, molt divertida, i això va ajudar a que les 3h hores que vaig estar corrent, no es fessin tan dures, com a mínim, psicològicament. A més, jo també anava pensant en les meves coses. Durant aquest tram, ens vam trobar una paret de roques que s'havia de pujar amb unes cordes. El pròxim any, portaré els peus de gat!
Al final, passat l'últim avituallament al km 20, vaig començar a "apretar" de valent! Vaig passar uns 6 o 7 corredors. Tot plegat, vaig passar la línia de meta amb 3h 11segons i acabant en 137a posició de la general d'uns 350 corredors i 5è de la meva categoria (sub23). Degut a que al arribar no vaig pensar en parar el rellotge, no vaig poder saber el meu temps real, però deuria baixar uns segons de les 3h, com a molt.

A l'arribada, mirant el crono
 Cal dir, que, el primer de la meva categoria, Andreu Simon, va arribar amb un magnífic temps de 2h 14' 11''. El primer classificat, Just Sociats, va acabar la cursa amb 2h 4' 22''.
Per la banda de les dones, Núria Picas, va ser la guanyadora amb un temps de 2h 24' 48''. 
Acabada la cursa, em van donar la bossa d'obsequis i un trofeu personalitzat. Aquest detall, el felicito! Tan sols en una altra cursa m'havien donat un altre trofeu així (Rialp Matxicots) i considero que, això, al corredor li agrada i li fa tenir un molt bon record de la cursa. Per acabar-ho de rematar, em vaig poder fer una foto amb la Núria Picas.

Jo, la Núria Picas i el Xabier V.



Altres cròniques de la cursa: http://www.buff.eu/blog/nuria-picas-gana-el-campeonato-de-catalunya-la-sagarra/




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada