21 de setembre de 2012

1a Cursa "Perseguint la perdiu"



El passat dissabte 8 de setembre es va celebrar a Vilanova de Meià, en dates de festa major, la primera cursa i caminada de muntanya “Perseguint la perdiu”. 

La cursa: 9 quilòmetres amb 400 metres de desnivell positiu i 800 d’acumulat, un 20% d’asfalt un 40% de camí i un 40% de pista. La caminada: 6 quilòmetres amb els mateixos metres de desnivell i amb un 15% d’asfalt i 85% camí.
L’organització d’aquesta cursa va anar a càrrec de Meià Runners, 5 joves esportistes-corredors de Vilanova (Josep Maria i Jonathan Cunyer, Joan Cebrian, Sergi Porta i Ivan Balagueró).



La idea va sorgir a principis d’any en l’equip i va tenir molt bona acollida. Tots ens hi volíem implicar i fer-la realitat. Però degut als estudis es feia molt difícil reunir-nos i poder-hi treballar. Per això, va ser una feina molt dura arribar aconseguir que, allò que només era una petita idea, es convertís en un fet.
A l’estiu, però, ens vam poder reunir tots plegats i dedicar el temps que fos necessari perquè la cursa estès preparada per la festa major. Tot i que, en un principi, haguéssim volgut fer-la a l’agost.
Així, cada dia que passava de l’estiu, l’organització de la cursa estava més enllestida i començava a semblar un fet real. No va ser fins al mateix dia de la cursa, el mateix dissabte dia 8, en que ens vam adonar que allò era real, que ho havíem aconseguit.
Estàvem nerviosos. Em sembla que ni a les curses tinc els nervis que tenia llavors. Però hi havia molta feina a fer i no hi havia temps per pensar en nervis.
Per això, els membres de Meià Runners ens vam reunir a les 15.30, 3 hores abans de l’inici de la competició. La resta d’ajudants, que cal dir que sense ells el desenvolupament de la cursa no hagués estat possible, van anar arribant durant les 4 i les 4 i mitja. Tots, sense excepció alguna, afirmaven estar nerviosos però, a la vegada, contents i orgullosos d’ajudar en un acte com era aquest, no tan sols esportiu, sinó un esdeveniment important per al poble de Vilanova.
Tot i la feina, tot anava força bé! Però els problemes van arribar quan va començar a venir gent que no s’havia inscrit ni pre-inscrit. Nosaltres ja contàvem en que potser se’n apuntarien 5 o 10 més, però no contàvem pas en que se’n presentaria 20 més. Per això,  tornem a demanar disculpes a la gent que es va haver de quedar sense dorsal ni samarreta, encara que ja saben que els hi enviarem la samarreta en quant tinguem l’altra tongada.
Sincerament, no esperàvem tanta participació: 155 persones (110 corredors i 45 caminadors). El total de samarretes de les quals disposàvem eren 145, però 13 d’aquestes eren pels ajudants i els membres de l’organització, amb el qual, quedaven 132 samarretes, el mateix número del qual disposàvem de dorsals.
Tot i els problemes, la cursa estava ben preparada i la gent estava molt motivada i contenta.
10 minuts abans de donar el tret de sortida vaig fer una mica d’explicació de la cursa, tant de recorregut com de com estava organitzada (avituallaments, trofeus, cotxes, fotògrafs...). D’aquesta manera, passada l’explicació es va donar el tret de sortida, amb els corredors sortint davant dels caminadors, per evitar aglomeracions ens els primers metres. 



Pels comentaris que vam poder sentir tant dels corredors del poble com dels visitants, ens havia quedat una cursa molt “xula”, amb algunes coses a millorar (tema samarretes i dorsals) per la segona edició, que de ben segur que es farà, els mateixos organitzadors no ho dubtem, esperem poder evitar qualsevol entrebanc.

El temps era molt bo. No feia molt sol i la temperatura era força adequada per córrer (20-23ºC). Al cap de 21 minuts ens van avisar de que havia passat el primer corredor, Menchón Velasco, pel primer control (cim del Cogulló – 1004m), perquè el cotxe de la cursa, encarregat d’anar al davant dels atletes, estès atent i apunt. 



Això, significava que els primers corredors farien un temps d’entre 40 i 45 mninuts, i així va ser. Menchón Velasco va ser el primer corredor en trepitjar la línia de meta amb un temps de 42min i 44 segons. El segon i tercer (membres del CUDOS) van arribar molt empegats i no es van decidir posicions fins 10 metres abans de l’arribada on Nic Boliart, amb un temps de 45:13, va fer un esprint que va deixar dos segons enrere al jove corredor (16 anys), Romà Colom. 

Cal mencionar que, tot i ser molt jove, aquest noi promet molt en les curses de muntanya. Juntament amb el Romà, també caldria destacar el bon paper del jovenet corredor Isak Martin, de Vilanova de Meià, que amb tan sols 14 anys va fer un gran temps de 48:56.
Pel que fa a les noies, la classificació va anar de la següent manera: 1ª Laura Mota (55:21) treient més de 3 minuts a la segona classificada, Vanessa Gómez (58:28), i més de 10 a la 3ª, Patricia Prat (1h 05min i 43 segons).
Com he dit, el temps va acompanyar molt la cursa, però fins a un cert punt, ja que al voltant de les 8 es va posar a ploure. Tot i que, de primer no era molt molesta, al cap de pocs minuts estava caient un bon xàfec! Per tant, vam haver de plegar trastos i anar-nos-en al bar de la piscina, on vam fer, com vam poder, l’entrega de trofeus “refugiats” de la pluja.
A més de donar trofeus als 3 primers classificats/des de la general, també vam donar  medalles al 1er classificat de cada categoria i vam sortejar 1 aspiradora (gentilesa de Cal Rellotger), 3 paravents (gentilesa d’Esports Querol) i varis marcs de fotos (gentilesa d’Expert Mateu). I posats a parlar dels col·laboradors, també nombrar a Condis Supermercats, Assegurances Gardela, Esports Montsec, Bar Piscines Parc Recreatiu i, sobretot, l’ajuntament de Vilanova de Meià que sense el seu suport tampoc hauria estat possible.
Va ser una magnífica i molt interessant experiència que, esperem que l’any que bé es pugui tornar a dur a terme i, a poder ser, amb millores envers aquest any.

Moltes gràcies a tota aquella gent que participant o col·laborant va fer possible que el projecte de cinc joves es fes realitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada