9 de juny de 2012

Cursa del 30è aniversari dels Bombers d'Artesa de S. (5 i 10km)

El dissabte 9 de juny es va celebrar a Artesa de Segre, al meu poble, una cursa i caminada de 5km i una cursa de 10 km per als més preparats i agossarats.
El motiu: els 30 anys de servei dels bombers d'Artesa de Segre.
Tot i no ser una cursa puntuable, ni cronometrada ni molt divulgada, a tingut força èxit, ja que, hi ha assitit unes 100 persones en total de les 3 modalitats. La que ha aglomerat més gent ha estat la caminada de 5km, ja que, molts pares s'hi han animat amb els fills. Les curses, tan la de 5 com la de 10, han tingut unes 20-30 persones en cada una.
Desconeixent el guanyador de la de 5 i la de 10, ja que, no era una cursa competitiva, puc dir, com a mínim de la de10km, que els primeres llocs han estat força renyits i competits. Ja des d'un inici, s'han despuntat un grup de 5 o 6 corredors, entre els quals, dos membres dels Fondistes d'Artesa de Segre (Gerard Castells i John Boliart).

"Quinteto inicial"
Jo, juntament amb un altre membre dels fondistes (Marc Puig), anàvem força empegats al grup capdavanter. Al primer quilòmetre ja se'ns havien desmarxat força i nosaltres dos hem seguit al nostre ritme. Com jo m'imaginava, la cursa estaria renyida entre aquell grup, al qual, al final, si ha afegit el Xavier Solsona (C.U.DO.S d'Artesa). Cal dir, que, sinó tots, la majoria dels corredors eren artesencs.
Al voltant del primer quilòmetre

El trajecte dels primers quilòmetres ens ha portat fins al Pont d'Alentorn, poble situat a uns 3 quilòmetres d'Artesa, passant tant per carretera com per camí. La tornada cap Artesa també ha estat per camí, però passant per un altre.
La veritat, portant la setmana que portava (prova T1 excursionisme, escalar, tornant a agafar el ritme amb el córrer) m'havia agafat la cursa més com un entreno que no com una CURSA, per això, tenia la intenció d'anar a 5min/km, però...ja se sap, una cosa és el que es diu i, molt diferent, el que s'acaba fent, sobretot, en les curses! Per això, al final he acabat amb un temps de 45' i 41''. No és un grandíssim temps, ni dels meus millors, però feia temps que no anava a cap cursa i que tampoc entrenava fort, com a mínim, per córrer. 
Així, gràcies al Marc Puig, he hagut de pujar el ritme durant tota la cursa i portar-ne un que pogués aguantar, però amb certes dificultats. També, hi ha contribuit, als últims quilòmetres, l'Adrià Serrà (bomber d'Artesa), que s'ha afegit al segon "peloton" i, fins i tot, ens ha adelantat durant uns minuts.
Tot i això, m'he trobat força còmode i amb bones sensacions durant la cursa, tan sols en el quilòmetre 7-8 he notat un petit baixon on començava a notar que em fallaven les forces. Però les he tornades a recuperar, tot i que sembli mentida, en la pujada més forta de la cursa! No se molt bé com, m'han sortit forces de dins i he pensat: "venga Ivan, amunt, fotli'n que això ja u tens".
Ja feia estona, quasi bé des dels primers quilòmetres, que m'havia adonat que allò no seria un entreno, però llavors ha estat el punt clau per adonar-me de que és molt difícil no forçar-te en un cursa, ni que no sigui competitiva ni oficial.
Ja em quedava molt poc per arribar i les forces augmentaven! Em resultava certament estrany, però ho agraïa. Així, m'he adelantat dels dos companys que anava (el Marc i l'Adrià) i he arribat molt bé al final de la cursa, al parc de bombers. No molt lluny, trepitjant-me els talons arribaven els membres del que havia estat durant 2 quilòmetres el segon "peloton" i, a no gaire distància, una altra fondista que, al igual que jo, havia decidit no forçar la màquina (tot i que, ella si que havia complert la paraula), la Marta Serret. La veritat, si hagués volgut o bé, si hagués pogut, hauria arribat primera o entre els primers!

Arribant a la meta (Parc de Bombers) amb el Marc Puig molt empegat!
 
Ha estat una gran cursa! A més, hi ha hagut un moment en que els ànims han pujat enormement, deuria ser al quilòmetre 6-7, quan ens hem topat amb els caminants que ens han aplaudit i donat ànims. A més, els més jovenets s'han posat a córrer (esprintar) davant nostre, per demostrar que ells TAMBÉ podien córrer com els grans! Això ha ajudat molt, tot i que, dos quilòmetres desprès, hagués vingut el baixon. El motiu d'aquest, ha estat que creia que el recorregut passava per un lloc, amb lo qual, havia fet els meus càlculs pensant que tan sols hem quedaven 5-6 minuts, i resultava que el recorregut passava per un altre lloc. Però, com he dit, m'ha durat molt poc, ni 3 minuts :D

La cursa ha estat molt bé, un recorregut força interessant que, segur, entrenant, repetiré més d'un cop. S'ha de felicitar a l'organització, ja que, en tot moment la cursa ha estat molt ben controlada. A més, tot i no ser un dia molt i molt calorós, hi ha hagut dos avituallaments que s'han agraït i, a l'arribada, un bon esmorzar de  coca amb chocolata.



Corredors a l'arribada, comentant la cursa, bebent i menjant
Fotografies: Marta Serret



Ara, el meu cap ja tan sols pot pensar en...LA PORTA DEL CEL!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada