15 de juny de 2012

Cursa de la Maquinista

El diumenge 10/06/2012, en Sergi i un servidor (Jonatan), vàrem participar en la 5èna edició de la Cursa de la Maquinista per la Integració. Aquest any el lema era molt més que córrer, i és que aquesta cursa neix per concenciar-nos que els discapacitats també es poden integrar en la nostra societat i què millor manera que fer-ho a través de l'esport. Part de la recaudació anava destinada a la Obra Social del Hospital Sant Joan de Déu.

Sergi mantenint una lluita amb el 3r de la categoria
En aquesta edició més de 4000 atletes estaven inscrits, entre ells uns 150 discapacitat. Tot i ser la 5a edició, aquesta prova s'està afincant com una de les gran curses barceloneses, només cal mirar que cada any la participació augmenta. Entre els inscrits, hi havia grans atletes com Reyes Estevez, José Luís Blanco o Roger Roca.

Enguany, la cursa ha caigut en 10 de juny, però els altres anys era al juliol, cosa que la feia molt més dura pel tema de la calor. Per molts, és una de les últimes proves ja que ara córrer amb tanta calor es un suïcidi. Destacar que hi havia la opció de fer la de 5km o la de 10km ( 2 voltes al circuit), on tots vàrem surtir en una única sortida.

A molts corredors ens hauria agradat que s'haguessin fet dues sortides, ja que així no et trobes amb gent que et pot causar problemes per córrer bé. Això provoca que es produeixin doblats i que els cracks hagin d'esquivar-los i alentir el seu ritme. El circuit no era dels millors en tema vistes, però era un circuit força còmode, és a dir, bastant pla i ample. Només destacar 2 pujadetes, que es van fer dures amb les condicions atmosfèriques que hi havia. D'altra banda, el circuit dónava opció a múltiples retallades sobretot en un punt clau, on era la gasolinera. Molts corredors retallaven sense compassió veient que guanyaven temps.
El tema de les retallades segons el meu parè, no és un tema polèmic. Molts corredors es queixen que retallar es fer trampes i autoenganyarse amb els temps. Jo opino que cadascú es lliure de fer el que cregui i ningú et pot jutjat per retallar o no. Dir que molta gent cridava i es queixa dels retalladors. A mi em sembla una falta de respecte molt greu.

continua el constant tú a tú
En Sergi i jo a les 8 i quart ens vam trobar, vàrem anar al guardarroba a deixar les coses i ens vam disposar a fer un bon escalfament fins les 9. Tot seguit ens vam col·locar endavant a la sortida, perquè fós més neta i poguéssim córrer bé. Les condicion meteorològiques no eren massa favorables, estava núvol però el sol es deixava veure en alguns moments, cosa que feia que estiguéssim a una temperatura d'uns 24º C. El pitjor de tot era la xafogor a l'hora de la sortida.


Jo, després del avituallament
En Sergi, va fer una gran cursa acabant en un temps de 38.30 a un ritme de 3.50 min/km. Destacar la gran forma que es troba, i que va poder acabar en la 4rta posició de la categoria Promesa. Durant la cursa va mantenir una constant lluita amb el 3r de la categoria.

Jo, vaig fer una cursa d'acord les meves possibilitats, amb un temps de 44.22 a ritme de 4.26 min/km. Millora en el temps respecte les últimes curses però no masa content ja que en els primers 5km nava en ritmes de 43.


Finalment dir que per a mi, era la última cursa de la temorada. Així que, estic molt content del meu balanç d'aquest primer any com a corredor. He pogut acabar en el 7è lloc de la categoria en la Challenge 10k i he pogut fer un sub43, per la qual cosa estic molt satisfet. L'any que bé s'intentarà millorar els registres.


Fins aquí aquesta crònica, ara a continuar entrenant ja que La Porta del Cel ens espera. Salut i Km's
pd: per més fotos i videos us deixo l'enllaç de la cursa.

2 comentaris:

  1. Molt bona temporada Pona! la qe ve a baixar de 40!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ho veig molt factible!!
      Porta del Cel, Porta del Cel, Porta del Cel... buuuuf!!
      (Ivan)

      Elimina