22 de gener de 2012

Cursa de l'oli (Borges Blanques)

De la mateixa manera que el Jonatan, membre de l'equip Meià Runners, jo també tenia cursa el diumenge 22 de gener. Aquesta vegada però, la cursa es trobava al lloc habitual, a les terres de Lleida (Borges Blanques).

Vam quedar a les 8 del matí amb els corredors d'Artesa de Segre al bar l'Eixida, com a punt de reunió i per fer un cafè o bé per menjar alguna cosa, en cas de no haver esmorzat a casa. En el meu cas, va ser arribar i esperar per marxar, perquè ja havia esmorzat a casa. Feia força fred a aquelles hores del matí, 0ºC, cosa que feia pensar amb una cursa amb fred. Més tard, vam veure i comprobar que no seria ben bé així.

Després d'agafar els cotxes i marxar, al cap d'uns 45 minuts arribàvem a les Borges. A més, coincidia amb el dia de la fira i es veia força moviment pels carrers, tant de corredors com de gent que venien a veure la fira. Després d'arribar, vam anar un altre cop a un bar, però aquesta vegada era més per visitar el "senyor roca". Ja per posar-nos en situació, ens vam canviar  (vaig tenir uns quants dubtes sobre la roba amb que correria), i ja ens vam dirigir cap a la zona de la sortida. No vaig tenir molt temps per escalfar, cosa que em va preocupar, ja que durant tota la setmana no havia pogut entrar degut a unes molèsties a la cama. En comparació a les curses de Barcelona, no hi havia molta gent, però per ser en terres lleidetanes, s'ha de dir que hi havia bona participació: 885 corredors.

Es va fer un minut de silenci per una corredora que va morir apunyalada, cosa que va sobtar la gent un cop es deia per megafonia. Desprès d'això, la cursa va començar. Els primers moments van ser complicats, ja que vaig sortir una mica massa enrere,  el qual va provocar que em costés córrer i avançar. A més, semblava que el mal de la cama començava a despertar. Passat el segon quilòmetre, ja no em feia mal i em vaig oblidar completament que fins feia uns dies, tenia un dolor que m'impedia córrer en excés.

He de dir, que aquesta cursa va tenir un factor important; m'havia deixat el rellotge al cotxe. Després d'acabar la cursa sense el rellotge, aconsello, tant als corredors de Meià Runners com a tots els corredors que portin unes quantes curses a les cames, que ho provin algun cop, que no s'agafin el rellotge. D'aquesta manera no et preocupes ni capfiques tant amb el temps i vas al ritme que creus convenient i adequat per a tu. Perquè realment, cada cursa té molts factors (desnivell, moment del dia, estat de la persona, entrenament...) i els temps poden variar una mica, i si et bases amb altres temps, no fas la cursa que hauries pogut o hauries d'haver fet.
Però be, continuant amb la cursa, cada estona que passava pensava que ja em quedava menys i que, sense saber-ho pel rellotge, creia que portava un bon ritme. A més, vaig començar a adelantar molta gent fins al quilòmetre 5-6. A partir de aleshores, notava que les forces ja no eren les mateixes, però em vaig forçar a seguir, ja que sabia que tenia forces i ganes suficients com per acabar, i acabar donant tot el que pugués.



Al final, en arribar a la meta i veure el cronòmetre digital, vaig veure que acabaria la cursa amb un bon temps: 45.35, tot i que, al crono i marcava 45.57, degut a que havia sortit força atrassat.
Aquesta cursa, però, no era de 10km justos, si no que era de 10,360km així que, més o menys, vaig passar pels 10km al minut 44, una marca de la qual estic força orgullós.



Perfil de la cursa

4 comentaris:

  1. Be ivan bee! Felicitats pel temps! Aixo del rellotge es greu ee jaja encara que tens rao.

    ResponElimina
  2. Bon temps Ivan! S'haurà de provar d'anar un dia sense cronòmetre a veure si hi ha millora!

    ResponElimina
  3. Bona foto Iván, quedes perfectament retratat!!

    ResponElimina
  4. Merci Jose!! El Pona també em va "aconsellar" molt directament que me la poses de perfil :P

    ResponElimina