El diumenge 27/11/2011 vam córrer la 88 Jean Bouin pels carrers de Barcelona. La primera edició d'aquesta cursa va ser al 1920, sent així la cursa més antiga d'Espanya. El nom d'aquesta és en honor al mític atleta francés de la primera dècada del segle XX, Jean Bouin. Aquesta cursa és puntuable sobre 100 en la Challenge 10K Barcelona.
 |
| El Sergi entre la multitud instants previs a la sortida. |
En aquesta ocasió els que vam tenir l'oportunitat de córrer vam ser el Jose i el Sergi. S'ha de dir que el Pona també hi estava inscrit però al final per culpa d'una lesió no hi va poder participar. Tot i la lesió, va venir a gaudir de l'ambient i a animar a l'equip.
A les 8:30 ens vam reunir a la font de Montjuïc per fer una mica d'escalfament i estiraments per començar la cursa amb garanties. La temperatura d'uns 16 graus, perfecte per córrer. A la sortida, els corredors s'agrupaven per calaixos segons els seu temps a la darrera cursa de la Challenge 10k Barcelona. El Sergi va aconseguir col·locar-se al segon calaix, però al Jose el van fer retrocedir fins a l'últim calaix perquè no tenia la pulsera, tot i que el calaix que li hagués correspost fós el primer.
A les 9:00 van donar el tret de sortida. La passarel·la de marcatge de temps amb el xip era una mica estreta i es va formar una mica d'embut tot i que no hi va haver seriosos problemes per començar.
 |
| El Jose entrant a la recta final. |
Els primers dos quilòmetres van servir per anar situant les cames al ritme desitjat, i casi sense donar-nos compte ja havíem arribat a la plaça Tetuan. Era de molt agraïr trobar gent animant durant tot el recorregut. Aproximadament al quilòmetre sis hi havia el punt d'avituallament. S'ha de dir que els voluntaris no donaven abast a repartir ampolletes d'aigua per a tots els corredors, però a vegades beure un glop a mig recorregut fins i tot pot fer baixar el ritme, els voluntaris ja ho devien saber... L'esperada lluita psicològica de la cursa va arribar al entrar a l'avinguda Paral·lel, fins aquest punt el recorregut havia tingut una mica de desnivell negatiu, la qual cosa volia dir que ara tocaria patir un suau desnivell positiu fins a la meta. Al quilòmetre 9 ja s'olorava el final del patiment. L'arribada amb tot el públic espectant per veure els últims metres dels corredors va ser molt motivant.
El Jose va fer un temps de 36:50. El Jose està a un altíssim nivell i el que té més mèrit és que s'està mantenint per sota dels 37 en les darreres curses.
El Sergi en aquesta ocasió va aconseguir trencar la barrera dels 40 minuts amb un temps de 39:04, sent aquesta la seva millor marca personal fins el moment.
En conclusió, una cursa de gran categoria que va complir amb totes les espectatives!
Salut i km's!
Recorregut:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada