On la bellesa és real

On la bellesa és real

El Sol s’alçava en l’horitzó
vestint la vall i les muntanyes
de preciosos colors.

 

 El riu, que baixava amb força
degut al ja imminent desglaç,
portava, de nou, vida i força
per allà on deixava constància
del seu pas.

El verd dels arbres i els camps,
s’imposava i s’eduïa a qualsevol.
Qualsevol que pogués apreciar
la més gran bellesa
que aquest món et pot donar.

Les muntanyes,
per la seva banda,
s’alçaven com a gegants,
imposant força en el paisatge
cridant a qualsevol
que s’hi atrevís a pujar.

L’alta muntanya és espectacular.
Pots anar-hi mil vegades,
però mai te’n cansaràs.

Pots haver baixat pel riu,
pujat tots els cims,
jugat en els boscos
estirar-te en els camps,
però, sempre et proporcionaran
allò que anhelem,
la veritable felicitat,
la gran oblidada...
Felicitat Natural!

Allà, doncs, en lo més alt,
on els animals hi fan vida,
i on, tan sols, un parell de poblats
resisteixen el fred de l’hivern,
serem feliços i eterns.

Doncs, allà, els cels
a la nit són estrellats.
La vida,
plena de felicitat.
I la bellesa,
massa bonica
com per deixar-la escapar.

                                                                                   Ivan Balagueró Masanés