Juanjo Garra: experiència i muntanya

Juanjo Garra Lorenzo, alpinista lleidatà, va morir el passat 27 de maig al Dhaulagiri.

Gran alpinista i molt experimentat, havent coronat 8 cims superiors als 8000metres; el 23 de maig, juntament, amb dos fabulosos alpinistres com ho són Manolo González i Enrique Osiel, es va encaminar a pel seu 9è vuit mil, el Dhaulagiri (8167m), situat a la cordillera de l’Himalaya (Nepal).

Degut a una caiguda, en l’últim sector sota la paret de la roca, es va trencar la tíbia i el peroné. Degut a la dificultat d’avançar a bon ritme i que començava a nevar, els dos companys i el xerpa (Kheshap) van baixar fins al camp 3. Havent demanat ajuda i agafat provisions el xerpa, sense avisar, va tornar a pujar fins on es trobava Juanjo Garra.

Les dificultats climàtiques i d’alçada van dificultar el rescat. Per d’altra banda, “gràcies” als constants intents de rescat, l’helicòpter va poder rescatar un hindú que s’havia perdut en descendir del cim de la mateixa muntanya que l’expedició de Garra i a 7 alpinistes més en el camp 3.

Finalment, tot i els grans esforços i contribució de molts xerpes, alpinistes i equips de rescat, Juanjo Garra va morir a la muntanya, al Dhaulagiri. Va morir allà on era feliç i, al cap i a la fi, que busquem si no ser feliços?

Sabem que hi ha risc. Sabem que en qualsevol moment la felicitat pot passar a ser tristesa o por. Però la seva vida era la muntanya i si no gaudim d’ella, so seríem feliços. Des d’aquest text, dono el condol a la família i amics.

La muntanya és més forta que nosaltres, per això, s’ha d’estar preparat (tan físic com psicològicament) en tots els nivells. Un cim de 3000metres, com la Pica d’Estats o l’Aneto pot suposar un repte per una persona no tan experimentada.

Hem de saber quin és el nostre nivell, estar informats i preparats. La muntanya pot no donar segones oportunitats i és un fet que cada cop més, es constata. Però no per això, hem de deixar de gaudir-la, ja que, en ella, hi la més pura felicitat.