Es
tractava de recórrer els 9 refugis del parc en menys de 24h, acumulant 4600m de
desnivell positiu. Després d'aconseguir fer 3000m positius, 13h de camí i a
falta de només dos refugis per acabar, les sensacions eren bones però no vam
poder evitar que ens enganxés la tempesta a 2500m d'alçada i vam decidir no
seguir amb pluja i de nit... Tot i així una experiència molt bona, un altre any
serà!!
Refugi
a refugi:
Vam
sortir del pàrquing d'Espot a les 6.15 del matí i a les 6:50 arribàvem a
Mallafré. Allà, ens vam canviar, vam agafar aigua i vam segellar. Total,
a les 7.15 vam sortir cap a Amitges. Encara no dúiem una hora que ja érem al
refu. No ens hi vam estar molta estona, com a molt cinc minuts. Segellar, una
mica d'aigua, menjar i som-hi. Ara tocava Saboredo! Amb aquest hi vam invertir
una hora i quart. El port de Ratera se'ns va fer molt curt en comparació a fa
dos anys i la baixada...encara més!
Arribant
a Saboredo, ja vam poder segellar a fora del refugi, no ens va caler entrar,
s'agreix!
Allà, vam
trobar-nos amb una noia que ens era familiar: la guarda del Mallafré. S'havia
fet mal i la van venir a buscar amb helicòpter. Bé, quan estàvem pujant el coll
vam veure'l arribar i vam deduir que era per ella, que s'havia fet mal al
turmell.
Arribats
a colomers amb una hora i mitja de camí, ens vam aturar per menjar un entrepà.
Vam descansar 11minuts! El Sergi no volia parar ni un segon i hem feia anar a
6velocitats a l'hora de menjar...Bé, ara tocava el port de caldes...que no
s'acaba mai!
El tram
Colomers-Restanca ja es va fer una mica més llarg. A més, el mal temps començava
a deixar-se veure. Vam baixar i pujar molt ràpid de Restanca, doncs teníem les
motxilles al coll de crestada. Sincerament, pensàvem que estarien ben MOLLES!
Per sort nostra, no va ser així! Els núvols de pluja es van moure cap a l'est. D'aquesta
forma, vam poder arribar sans i estalvis a Ventosa. Ara sí, el desgast físic
començava a notar-se. El pitjor era que el psicològic no estava al 100%, doncs
el temor pel mal temps ens feia recular.
Però
"que coi" tocava pujar el Contraix i pujaríem el Contraix! Passades
2h i mitja...així va ser, érem a dalt del coll. Evidentment, a dalt de tot i
feia un fred...que no invitava a quedar-nos. Per tant, al veure que la muntanya
allà no ens i volia, vam marxar. Que llargaaaa es va fer la baixada....No va
deixar de ploure en cap moment. 700metres de desnivell negatiu amb pluja i uns
300 amb pedra inclosa.
Arribats al Llong, eren quasi bé les vuit de la
nit. Dúiem 12h i 40 minuts. Què fèiem? Doncs finalment, allà es va acabar l'Sky Runner per nosaltres.
Crec que hauríem acabat perfectament, ja que només ens quedaven tres etapes i encara disposàvem d'11h i 20 minuts.
Però, crec que també el Sergi, ens quedem amb el bon record d'haver fet 7 dels 9 refugis de carros de foc amb 12h i 40mins!
No hi ha res millor que caminar enmig de muntanyes, d'unes muntanyes que t'han fet perdre el camí gràcies al seu encant. Segueixes caminant, però no saps on vas, només vols continuar observant i seguir descobrint. La muntanya t'ha captivat i tu només la pots recompensar caminant per la seva terra, admirant cada indret. Formes part de la seva naturalesa; deixa't meravellar i continua caminant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada