L'estiu del 2011 vam realitzar Carros de Foc amb un total de dos dies. Es tracta d'una travessa d'alta muntanya situada al Parc Nacional D'aigües Tortes i Estany de Sant Maurici, consta d'uns 60km i un desnivell acumulat de 9200m.
1er dia:
Vam partir del refugi Ernest Mallafré (1885m) direcció Amitges(2380m). Aquesta etapa va ser la més fàcil, ja que era la primera i el camí era un pista forestal. Tot just sortir, vam començar a trotar per anar escalfant una mica els cossos. Mentre corríem ens van creuar dues daines a tota velocitat i més endavant dues més van córrer al nostre costat durant vint metres, va ser molt espectacular. La pujada al refugi d’Amitges va ser molt tranquil·la i vam aconseguir fer el temps previst.
Des d’Amitges vam encarar al Port de Ratera(2566m). Aquí vam cometre un petit error que va fer que enlloc de baixar cap al llac de Saboredo baixéssim cap al Llac Obago(2250m). Un cop ens vam adonar de l’error gràcies a l’ajuda d’un excursionista, vam haver de tornar enrere cap al Port de Ratera per així encarar cap al refugi de Saboredo(2310m). L’error que vam cometre ens va fer perdre aproximadament 1:30h de camí.
El nou objectiu era arribar al refugi de Colomers. Estàvem bé de forces, però estàvem començant a entendre la gran batalla psicològica que ens suposaria realitzar aquesta travessa. A aproximadament mitja hora del refugi de Saboredo, se’ns presentava el Coll Tuc de Sendrosa(2550m). Aquest es va fer una mica més llarg de la idea prèvia que ens havíem fet amb el mapa, però tot i així va valer la pena creuar aquest coll. La baixada fins a Colomers va ser un dels trams més bonics passant pel costat de nombrosos llacs i fent la major part del trajecte enmig de boscos on era una mica complicat trobar les fites. Finalment vam creuar la presa del Llac Major i vam arribar al refugi de Colomers(2135m).
Havent dinat vam començar la que seria la quarta etapa del dia. La nova muntanyeta a superar era el Port de Calders(2599m). Des del principi de l’ascens que el Jose va agafar un ritme més alt per així assegurar-se arribar al refugi de Restanca(2010m). Per la resta del grup les forces començaven a minvar i vam haver d’afluixar una mica el ritme. Teràpia de grup mentre intentàvem inmortalitzar en forma de foto una marmota qe descansava en una pedra, i tornem-hi. Ens vam reunir tots al Lac deth Cap deth Pòrt(2255m), tot just abans d’arribar a Restanca.
L’última etapa, ja amb la tranquil·litat de saber que teníem assegurat el sopar, va ser molt relaxada i agradable, ja que pràcticament era tot baixada. Després d’hora i mitja de camí i de maleir més d’un llac calcat al que hi ha dibuixat al mapa just abans del refugi de Ventosa i Calvell (2220m), vam aconseguir l’objectiu del dia. Amb un total de 11h 30’ vam completar les cinc primeres etapes.
El sopar va entrar molt bé i la companyia del refugi va ser molt agradable. Havent sopat i després d’una dutxa d’aigua glaçada gentilesa de l'Estany de Travessani, a les 22:00h ja érem al llit.
2n dia:
A les 6:00h del matí vam llevar-nos per menjar unes bones torrades amb melmelada i Nutella. A les 6:45h sortíem del refugi els primers per encarar l’etapa més dura de tota la travessa que ens portaria fins al refugi d’Estnay Llong (1985m). L’estrella d’aquesta etapa és el Coll de Contraix (2748m) on amb poc més d’hora i mitja de camí vam acumular un desnivell positiu de 650m. Un cop dalt, vam baixar pel Barranc de Contraix, un camí molt bonic ple de boscos i rierols dels quals ens hagués agradat gaudir una mica més sinó fos perquè anàvem amb el temps mil·limetrat. La setena etapa ens portaria fins al refugi de Colomina (2400m). El Coll de Dellui (2500m) ens esperava. Aquesta etapa va ser bastant dura psicològicament, ja que a mig camí hi havia algun cartell amb unes referències de temps poc precises que ens va fer crear alguna falsa esperança. Vam somiar amb l’Estany Tort, és el més llarg que et trobes en tota la travessa, però a més el seu entorn àrid no ens va ajudar gens anímicament. Finalment vam entreveure el refugi darrere les roques.
Aquí va arribar el punt d’inflexió de la travessa. El Jose era el que millor estava de forces, així que va decidir emprendre l’última part de la travessa en solitari per així assegurar-se finalitzar. La resta del grup ens vam quedar al refugi de Colomina per intentar rehabilitar cos i ment, ja que si haguéssim intentat seguir el ritme del Jose possiblement no hagués rutllat del tot bé la cosa. Després d’una hora al refugi buscant forces a sota les pedres, el cel s’havia tornat completament negre i va començar a ploure aigua i pedra. Vam haver d’abandonar a dos etapes de finalitzar, ja que era molt arriscat pujar la Collada de Saburó (2667m) amb aquell temps. Al Jose li va enganxar la tempesta abans d’arribar al refugi Josep Maria Blanc (2350m), va quedar ben moll però per sort no va prendre mal.
Durant l’última etapa que uneix, ja finalment, Josep Maria Blanc amb Ernest Mallafré, va poder córrer ja que és una pista forestal en l’últim tros. El Jose va finalitzar Carros de Foc amb aproximadament un total de 24:00h. La resta del grup estem ansiosos per tornar-hi i poder finalitzar-la també amb menys de dos dies.
Perfil Altitud Carros de Foc:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada