Juanjo Garra Lorenzo, alpinista lleidatà, va morir el passat 27 de maig al Dhaulagiri.
Gran alpinista i
molt experimentat, havent coronat 8 cims superiors als 8000metres; el 23 de
maig, juntament, amb dos fabulosos alpinistres com ho són Manolo González i
Enrique Osiel, es va encaminar a pel seu 9è vuit mil, el Dhaulagiri (8167m),
situat a la cordillera de l’Himalaya (Nepal).
Degut a una
caiguda, en l’últim sector sota la paret de la roca, es va trencar la tíbia i
el peroné. Degut a la dificultat d’avançar a bon ritme i que començava a nevar,
els dos companys i el xerpa (Kheshap) van baixar fins al camp 3. Havent demanat
ajuda i agafat provisions el xerpa, sense avisar, va tornar a pujar fins on es
trobava Juanjo Garra.
Les dificultats
climàtiques i d’alçada van dificultar el rescat. Per d’altra banda, “gràcies”
als constants intents de rescat, l’helicòpter va poder rescatar un hindú que
s’havia perdut en descendir del cim de la mateixa muntanya que l’expedició de
Garra i a 7 alpinistes més en el camp 3.
Finalment, tot i
els grans esforços i contribució de molts xerpes, alpinistes i equips de
rescat, Juanjo Garra va morir a la muntanya, al Dhaulagiri. Va morir allà on
era feliç i, al cap i a la fi, que busquem si no ser feliços?
Sabem que hi ha
risc. Sabem que en qualsevol moment la felicitat pot passar a ser tristesa o
por. Però la seva vida era la muntanya i si no gaudim d’ella, so seríem
feliços. Des d’aquest text, dono el condol a la família i amics.
La muntanya és més
forta que nosaltres, per això, s’ha d’estar preparat (tan físic com
psicològicament) en tots els nivells. Un cim de 3000metres, com la Pica
d’Estats o l’Aneto pot suposar un repte per una persona no tan experimentada.
Hem de saber quin
és el nostre nivell, estar informats i preparats. La muntanya pot no donar
segones oportunitats i és un fet que cada cop més, es constata. Però no per
això, hem de deixar de gaudir-la, ja que, en ella, hi la més pura felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada