Cursa del Torró

El passat diumenge 14 d’octubre es va celebrar la 23ª edició de la Cursa de la Fira del Torró d’Agramunt. L’hora de la cursa eren les 11 del matí. La temperatura era força bona, rondava els 17-20ºC.

Vaig sortir d’Artesa amb temps, però tampoc em podia distreure. En quant vaig arribar al lloc de la sortida, vaig aparcar el cotxe on, la majoria de corredors el deixaven, i me’n vaig anar ràpid, ja canviat, a buscar el dorsal. Quedaven uns 30 minuts per la sortida quan ja duia posat el dorsal. Vaig anar al lavabo i, tot seguit, em vaig posar a escalfar.

Mentrestant estava escalfant, em vaig trobar un corredor, un any més gran que jo, amb el qual havia coincidit en altres curses, l’Oriol Alejo. Se’l veia apunt i en forma. Li vaig desitjar sort i vaig seguir corrent. Al acabar uns estiraments i cap al lloc de sortida. Ja quedaven pocs minuts, si no en quedaven un parell, pel tret que donaria inici amb aquesta edició de la Cursa del Torró.

Desprès de dos petards, els corredors ens vam posar a la nostra feina!

Aquest any el recorregut de la cursa canviava al de l’any passat. La distància era, quasi bé, la mateixa (10km). L’únic que, en totes les edicions que he anat jo, sempre hi ha hagut més metres (10,750km; 10,300km) i aquest any, igual (10,200km). Això fa que hagis de tenir en compte aquests metres de més quan comptis els km/min. Jo, finalment, vaig acabar la cursa amb una mitja de 4:13, mitjana que s’apropa al meu rècord 4:11 aconseguit a la cursa de Balaguer de 10km, que se celebrava junt a la mitja marató. Cal anomenar que el terreny era per ruta, no asfalt. Per tant, potser es podria millorar la marca de 41:45 en la pròxima cursa de 10km per asfalt (si es dona el fet que en faig alguna durant aquest any).

Ràpidament, diré que els 5 primers quilòmetres els vaig fer amb 20min i 17segons, sense mirar, en cap moment, el rellotge, ja que volia veure a quin ritme era capaç d’anar sense haver-me de controlar, cada moment, mirant el rellotge. Crec que em va anar força bé fer-ho. Però, llavors, dintre meu vaig pensar que seria bo afluixar ja que potser estava anant massa ràpid i, realment, crec que la vaig CAGAR! Però tampoc vaig disminuir molt el ritme fins al km 6. A partir d’allà, no anava tan fresc i amb tantes forces. Sobretot, es van fer durs els km 6 i 7. Però arribat al 8 vaig anar traient forces i vaig mantenir i augmentar el ritme que duia. Finalment, vaig arribar a meta amb un temps de 43:03. Estava molt content de la cursa que havia fet i, no va ser fins quasi bé l’entrega mateixa de trofeus, on em vaig assabentar de que havia quedat 3r de la categoria Promeses.  Per pura casualitat, estava parlant amb els altres guanyadors de la categoria quan varen anunciar-ho. El Francesc Esteve (també corredor a la Cursa Perseguint la Perdiu i 5è classificat d’aquesta) va fer un temps de 38:35 que el va col·locar amb 1a posició. En segona posició i anava, com no, l’Oriol, amb un temps molt bo de 39:29.

El primer classificat de la general va ser Jaume Farré Marcos amb un temps de 34:51 i una mitja de 3:25.