El passat dissabte
8 de setembre es va celebrar a Vilanova de Meià, en dates de festa major, la
primera cursa i caminada de muntanya “Perseguint la perdiu”.
La cursa: 9
quilòmetres amb 400
metres de desnivell positiu i 800 d’acumulat, un 20%
d’asfalt un 40% de camí i un 40% de pista. La caminada: 6 quilòmetres amb els
mateixos metres de desnivell i amb un 15% d’asfalt i 85% camí.
L’organització
d’aquesta cursa va anar a càrrec de Meià Runners, 5 joves esportistes-corredors
de Vilanova (Josep Maria i Jonathan Cunyer, Joan Cebrian, Sergi Porta i Ivan
Balagueró).
La idea va sorgir a
principis d’any en l’equip i va tenir molt bona acollida. Tots ens hi volíem
implicar i fer-la realitat. Però degut als estudis es feia molt difícil
reunir-nos i poder-hi treballar. Per això, va ser una feina molt dura arribar
aconseguir que, allò que només era una petita idea, es convertís en un fet.
A l’estiu, però,
ens vam poder reunir tots plegats i dedicar el temps que fos necessari perquè
la cursa estès preparada per la festa major. Tot i que, en un principi, haguéssim
volgut fer-la a l’agost.
Així, cada dia que
passava de l’estiu, l’organització de la cursa estava més enllestida i començava
a semblar un fet real. No va ser fins al mateix dia de la cursa, el mateix
dissabte dia 8, en que ens vam adonar que allò era real, que ho havíem
aconseguit.
Estàvem nerviosos.
Em sembla que ni a les curses tinc els nervis que tenia llavors. Però hi havia
molta feina a fer i no hi havia temps per pensar en nervis.
Per això, els
membres de Meià Runners ens vam reunir a les 15.30, 3 hores abans de l’inici de
la competició. La resta d’ajudants, que cal dir que sense ells el
desenvolupament de la cursa no hagués estat possible, van anar arribant durant
les 4 i les 4 i mitja. Tots, sense excepció alguna, afirmaven estar nerviosos
però, a la vegada, contents i orgullosos d’ajudar en un acte com era aquest, no
tan sols esportiu, sinó un esdeveniment important per al poble de Vilanova.
Tot i la feina, tot
anava força bé! Però els problemes van arribar quan va començar a venir gent
que no s’havia inscrit ni pre-inscrit. Nosaltres ja contàvem en que potser se’n
apuntarien 5 o 10 més, però no contàvem pas en que se’n presentaria 20 més. Per
això, tornem a demanar disculpes a la
gent que es va haver de quedar sense dorsal ni samarreta, encara que ja saben
que els hi enviarem la samarreta en quant tinguem l’altra tongada.
Sincerament, no
esperàvem tanta participació: 155 persones (110 corredors i 45 caminadors). El
total de samarretes de les quals disposàvem eren 145, però 13 d’aquestes eren
pels ajudants i els membres de l’organització, amb el qual, quedaven 132
samarretes, el mateix número del qual disposàvem de dorsals.
Tot i els problemes,
la cursa estava ben preparada i la gent estava molt motivada i contenta.
10 minuts abans de
donar el tret de sortida vaig fer una mica d’explicació de la cursa, tant de
recorregut com de com estava organitzada (avituallaments, trofeus, cotxes,
fotògrafs...). D’aquesta manera, passada l’explicació es va donar el tret de
sortida, amb els corredors sortint davant dels caminadors, per evitar
aglomeracions ens els primers metres.
Pels comentaris que
vam poder sentir tant dels corredors del poble com dels visitants, ens havia
quedat una cursa molt “xula”, amb algunes coses a millorar (tema samarretes i
dorsals) per la segona edició, que de ben segur que es farà, els mateixos
organitzadors no ho dubtem, esperem poder evitar qualsevol entrebanc.
El temps era molt
bo. No feia molt sol i la temperatura era força adequada per córrer (20-23ºC). Al cap de 21 minuts ens
van avisar de que havia passat el primer corredor, Menchón Velasco, pel primer
control (cim del Cogulló – 1004m), perquè el cotxe de la cursa, encarregat
d’anar al davant dels atletes, estès atent i apunt.
Això, significava
que els primers corredors farien un temps d’entre 40 i 45 mninuts, i així va
ser. Menchón Velasco va ser el primer corredor en trepitjar la línia de meta
amb un temps de 42min i 44 segons. El segon i tercer (membres del CUDOS) van
arribar molt empegats i no es van decidir posicions fins 10 metres abans de
l’arribada on Nic Boliart, amb un temps de 45:13, va fer un esprint que va
deixar dos segons enrere al jove corredor (16 anys), Romà Colom.
Cal mencionar
que, tot i ser molt jove, aquest noi promet molt en les curses de muntanya. Juntament
amb el Romà, també caldria destacar el bon paper del jovenet corredor Isak
Martin, de Vilanova de Meià, que amb tan sols 14 anys va fer un gran temps de
48:56.
Pel que fa a les
noies, la classificació va anar de la següent manera: 1ª Laura Mota (55:21)
treient més de 3 minuts a la segona classificada, Vanessa Gómez (58:28), i més
de 10 a
la 3ª, Patricia Prat (1h 05min i 43 segons).
Com he dit, el
temps va acompanyar molt la cursa, però fins a un cert punt, ja que al voltant
de les 8 es va posar a ploure. Tot i que, de primer no era molt molesta, al cap
de pocs minuts estava caient un bon xàfec! Per tant, vam haver de plegar
trastos i anar-nos-en al bar de la piscina, on vam fer, com vam poder,
l’entrega de trofeus “refugiats” de la pluja.
A més de donar
trofeus als 3 primers classificats/des de la general, també vam donar medalles al 1er classificat de cada categoria
i vam sortejar 1 aspiradora (gentilesa de Cal Rellotger), 3 paravents
(gentilesa d’Esports Querol) i varis marcs de fotos (gentilesa d’Expert Mateu).
I posats a parlar dels col·laboradors, també nombrar a Condis Supermercats,
Assegurances Gardela, Esports Montsec, Bar Piscines Parc Recreatiu i, sobretot,
l’ajuntament de Vilanova de Meià que sense el seu suport tampoc hauria estat
possible.
Va ser una magnífica
i molt interessant experiència que, esperem que l’any que bé es pugui tornar a
dur a terme i, a poder ser, amb millores envers aquest any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada