Marathon de Tarbes

Le matin du 24 juin 2012 a eu lieu la première édition de la Marathon de Tarbes à la même ville qui lui donne le nom a l’épreuve.

La sortida de la Marató

Un matí calurós que després acabaria passant factura si no t’hidrataves bé! Aquest cop, jo,  Josep Maria, em disposava a recórrer els 42,195 km de la prova mare. Però aquell matí no era més que “l’examen final” d’un llarg recorregut. Un recorregut  que vaig començar el dia 26 d’abril quan vaig començar l’entrenament específic per la marató. Durant aquests 3 mesos d’entrenament he recorregut 829 km, una mitjana de 64 km setmanals repartits en 4 o 5 dies, poc per una marató, però sempre els intentava realitzar al 100%, per això era suficient. 
Personalment, crec que lo dur de la marató no és la prova en sí, sinó tot el que has d’entrenar i sacrificar, de la mateixa manera, t’ensenya a organitzar-te, a superar-se a un mateix, t’ajuda a buidar la ment o a moblar-la també, i sense cap dubte pots veure molta comarca, paisatges, muntanyes, camins i més camins, rius, llacs, etc.!

Així doncs, va arribar el dia de la prova amb unes expectatives de vorejar les 3h. Ja que havia realitzat tres entrenaments de 30 km, 34,2 km i 39,15 km a temps de 4:04 min/km pels dos primers i 4:21 per l’ultim (2h 52' i 3h 3’ temps equivalents en marató).
A la prova uns 500 participants dels cuals 119 féiem la Marató pura y dura. Va ser una marató força plana, dins de ciutat (3 bucles) i bonica per l’afició i perque es passa per llocs emblemàtics de la ciutat: la Halle Marcadieu, el recinte militar, el CaminAdour, les Jardins Massey i les Haras Nationaux entre altres. Però cal dir també que es fa en una data dolenta per la temperatura i que l’organització va deixar mol que desitjar (encreuaments mal indicats que em van fer equivocar-me més d’un cop). Els avituallaments de sòlids i líquids correctes, cada 5 km aproximadament.
La primera volta va ser ràpida i la vaig gaudir molt, encara feia una bona temperatura i hi havia molta gent animant. En la segona, el ritme, evidentment, va baixar però em sentia bé. En l a tercera (últims 14 km) vaig patir moltíssim; la calor era potent, ja no hi havia tanta gent animant, anava completament sol, ja que hi havia forats molt amples entre corredors i el mur que va aparèixer sobre el km 37, amb una baixada de velocitat forçament notable, un xic marejat i plorant perque la cosa acabés ràpidament.
I al final va acabar, amb un gran dolor de cames però un molt bon resultat, 6é de la general, únic corredor de la categoria promesa per tant primera posició i també amb una magnífic temps de 2h 56 min 54 segons (4:12 min/km). A continuació a menjar i recuperar totes les energies amb un bon repas que van preparar.

Punt d'arribada i enllaç dels tres bucles de la prova

Finalment a recollir el premi, aquest cop, un tant particular ja que era un lot de productes típics de la zona: harictos trabais, foie gras de canard, garboure bigordane, pate de porc noir de bigorre y un parell de embotits de porc noire de bigorre. Un premi un tant diferent però que de ben segur es de bon menjar!

En fi, va ser el millor final de temporada possible (a falta la Porta del Cel), una temporada en que m’he esforçat moltíssim i em sento satisfet, establint la meva millor marca personal en 35:09 en 10k, iniciant-me a la mitja marató i a la marató i aconseguint pujar en 5 podis!
Au, molta sort a tots per a que aquest estiu pugueu continuar entrenant lleugerament, i ànims en la decisió de fer els 42km la temporada que bé!

Trobareu la classificació general de la marató aquí i la classificació per categories aquí en la pestaña "Marathon".