9 de juny de 2013

Travessant estats

Demà, l'Ivan (membre de Meià Runners), si el temps li permet, farà una ruta amb BTT (Artesa de Segre - Sort - Andorra - depenent de les forces, passarà a França - tornar a Andorra - Artesa de Segre).
La ruta serà d'entre 280 i 320km dividits en 3 dies (de dilluns a dimecres), sempre i quan el temps ho permeti.
Si voleu donar-li ànims i, així, també, fer crèixer Meià Runners, aneu entrant al blog o bé, al mur de Meià Runners al facebook. 


El primer dia:

L' Ivan passarà pels següents pobles - llocs: Artesa de Segre, Vernet, Baldomar, Clua, Gàrzola, Vilanova de Meià, COLL DE COMIOLS, Benavent, Isona, Vilamitjana, Tremp, La Pobla de Segur, Gerri de la Sal, Baro, Montardit, SORT.

Km's: 111km 

Desnivell: 2500 (+1500)

Hores: 7h 30mins (totals)

Dieta: Ovo làcteo vegetariana.

Patrociandors: Isostar i Compressport

Motxilla preparada, 6kg

El David, baixada de Clua a Gàrzola

Al Coll de Comiols

Al cap de 111km i 7h damunt la bici...SORT!


El segon dia:

L' Ivan passarà pels següents pobles - llocs: Sort, Vilamur, PORT DEL CANTÓ, Adrall, La Seu d'Urgell, ANDORRA.

Km's: 77km 

Desnivell: 2500 (+1500)

Hores: 6h (totals)

Dieta: Ovo làcteo vegetariana.

Patrociandors: Isostar i Compressport


 
Baixant el Port del Cantó



El tercer dia:

L' Ivan passarà pels següents pobles - llocs: Andorra, Sant Julià, La Seu d'Urgell, Adrall, Organyà, Oliana, Ponts, ARTESA DE SEGRE
 
Km's: 104km 

Desnivell: 1500 (-1100)

Hores: 6h (totals)

Dieta: Ovo làcteo vegetariana.

Patrociandors: Isostar i Compressport

3 de juny de 2013

Juanjo Garra: experiència i muntanya


Juanjo Garra Lorenzo, alpinista lleidatà, va morir el passat 27 de maig al Dhaulagiri.
Gran alpinista i molt experimentat, havent coronat 8 cims superiors als 8000metres; el 23 de maig, juntament, amb dos fabulosos alpinistres com ho són Manolo González i Enrique Osiel, es va encaminar a pel seu 9è vuit mil, el Dhaulagiri (8167m), situat a la cordillera de l’Himalaya (Nepal).
Degut a una caiguda, en l’últim sector sota la paret de la roca, es va trencar la tíbia i el peroné. Degut a la dificultat d’avançar a bon ritme i que començava a nevar, els dos companys i el xerpa (Kheshap) van baixar fins al camp 3. Havent demanat ajuda i agafat provisions el xerpa, sense avisar, va tornar a pujar fins on es trobava Juanjo Garra.
Les dificultats climàtiques i d’alçada van dificultar el rescat. Per d’altra banda, “gràcies” als constants intents de rescat, l’helicòpter va poder rescatar un hindú que s’havia perdut en descendir del cim de la mateixa muntanya que l’expedició de Garra i a 7 alpinistes més en el camp 3.
Finalment, tot i els grans esforços i contribució de molts xerpes, alpinistes i equips de rescat, Juanjo Garra va morir a la muntanya, al Dhaulagiri. Va morir allà on era feliç i, al cap i a la fi, que busquem si no ser feliços?



Sabem que hi ha risc. Sabem que en qualsevol moment la felicitat pot passar a ser tristesa o por. Però la seva vida era la muntanya i si no gaudim d’ella, so seríem feliços. Des d’aquest text, dono el condol a la família i amics.

La muntanya és més forta que nosaltres, per això, s’ha d’estar preparat (tan físic com psicològicament) en tots els nivells. Un cim de 3000metres, com la Pica d’Estats o l’Aneto pot suposar un repte per una persona no tan experimentada.
Hem de saber quin és el nostre nivell, estar informats i preparats. La muntanya pot no donar segones oportunitats i és un fet que cada cop més, es constata. Però no per això, hem de deixar de gaudir-la, ja que, en ella, hi la més pura felicitat.