12 de maig de 2013

5a La Faiada: Cursa de MUNTANYA

El diumenge 12 de maig tocava anar a Pont de Suert per córrer la 5a edició de La Faiada, cursa de muntanya puntuable per l'11è Circuit Català. 
Tocava, com de costum, aixecar-se d'hora (6.45) ja que Pont de Suert quedava a 140km d'Artesa passant per Balaguer.
Amb la motxilla feta i havent esmorzat, vaig posar rumb Pont de Suert. A les 8.50 arribava. Un cop vaig haver aparcat, lo més complicat va ser trobar el lloc de sortida. Gràcies a un noi, Gerard Batet, del Club UECAnoia, vaig poder trobar la zona de dorsals i sortida i arribada.
Un cop agafat el dorsal em vaig anar a canviar. Veia moltes cares conegues.
Canviat i preparat em vaig tornar a dirigir al punt de sortida. Vaig anar-hi corrent ja que no em quedaven més de 10minuts. Així, vaig escalfar i em vaig posar a estirar. Per sorpresa meva, ja que no sabia que hi era apuntat, em vaig trobar al Xavier Solsona, del CUDOS. Ja m'extranyava que no hi fos.
Desprès de parlar una estona amb ell, ens vam dirigir al tancat on, membres de la FEEC, van passar llista. Entre la mitja i quart de marató deuríem ser uns 140 corredors.  Un cop dins, al cap d'uns minuts, es va donar el tret de sortida. Els corredors i corredores van sortir molt forts, amb molt bon ritme, amb un corredor despuntant-se ja en els primers moments (Josep Maria Calafell, 3r de la General).
Primer, el recorregut pujava i baixava i no acumulàvem molt desnivell positiu. Al voltants dels km 3-4 va començar a pujar el camí a fer-se més estret. Aquí...els corredors van començar a esbufegar i arrelentir.
Ara t'adelanto jo i, ara, tu a mi. Aquesta dinàmica va serguir fins, quasi bé, al km 7-8 on ens vam separar els corredors de la curta i la llarga.
Allà, les vistes eren excepcionals, de muntanya! Amb les muntanyes encara nevades i imponents al fons, donava gust parar uns moments a contemplar el paisatge.
No tenia ningú ni davant ni darrere i això, inconciement em va fer afluixar el ritme fins que vaig sentir les passes d'algú darrere meu. Llavors, em vaig dir: "ep, desperta!" Apretant el ritme, vaig arribar al cim amb aquell corredor que m'havia fet baixar dels núvols. Arribats al cim, ara tocova baixar.
Durant la baixada, el terra patinava uina mica i, no se molt bé el mtoiu, les meves asics patinen una mica en terra mullat. Anant una mica amb compte, però sense poder-me despistar, anava baixant. Tot i així, 2 o 3 corredors em van passar a davant durant la baixada. Ara bé, molt xula, pel mig del bosc.
Ja quasi bé arribant, un grup de dos corredors (Josep Mª Viola i jo) i dos corredores (Carme Millan i Emilia Martínez) anàvem força enganxats. Al final, a falta d'uns 2km vaig apretar més el ritme i vaig passar 3 corredors. L'arribada no es divisava per enlloc i les pujades i baixades finals no s'acabaven mai. Però, per fi, vaig veure la meta. Amb el mateix ritme que portava vaig arribar a meta amb un temps de 2h i 36mins. Havent acumulat 2500metres de desnivell amb 21km, vaig acabar força content. El temps, em va permetre acabar en 2a posició de Sub-23 i 51 de la general.




 

El guanyador de la mitja va ser Xavier Espiña amb un temps d'1h 52mins. El guanyador del quart de marató va ser Joan Munts amb un temps d'1h 11mins. Felicitats!

Lo millor: la gent i el bon ambient que hi havia