22 de gener del 2012

Cursa de l'oli (Borges Blanques)

De la mateixa manera que el Jonatan, membre de l'equip Meià Runners, jo també tenia cursa el diumenge 22 de gener. Aquesta vegada però, la cursa es trobava al lloc habitual, a les terres de Lleida (Borges Blanques).

Vam quedar a les 8 del matí amb els corredors d'Artesa de Segre al bar l'Eixida, com a punt de reunió i per fer un cafè o bé per menjar alguna cosa, en cas de no haver esmorzat a casa. En el meu cas, va ser arribar i esperar per marxar, perquè ja havia esmorzat a casa. Feia força fred a aquelles hores del matí, 0ºC, cosa que feia pensar amb una cursa amb fred. Més tard, vam veure i comprobar que no seria ben bé així.

Després d'agafar els cotxes i marxar, al cap d'uns 45 minuts arribàvem a les Borges. A més, coincidia amb el dia de la fira i es veia força moviment pels carrers, tant de corredors com de gent que venien a veure la fira. Després d'arribar, vam anar un altre cop a un bar, però aquesta vegada era més per visitar el "senyor roca". Ja per posar-nos en situació, ens vam canviar  (vaig tenir uns quants dubtes sobre la roba amb que correria), i ja ens vam dirigir cap a la zona de la sortida. No vaig tenir molt temps per escalfar, cosa que em va preocupar, ja que durant tota la setmana no havia pogut entrar degut a unes molèsties a la cama. En comparació a les curses de Barcelona, no hi havia molta gent, però per ser en terres lleidetanes, s'ha de dir que hi havia bona participació: 885 corredors.

Es va fer un minut de silenci per una corredora que va morir apunyalada, cosa que va sobtar la gent un cop es deia per megafonia. Desprès d'això, la cursa va començar. Els primers moments van ser complicats, ja que vaig sortir una mica massa enrere,  el qual va provocar que em costés córrer i avançar. A més, semblava que el mal de la cama començava a despertar. Passat el segon quilòmetre, ja no em feia mal i em vaig oblidar completament que fins feia uns dies, tenia un dolor que m'impedia córrer en excés.

He de dir, que aquesta cursa va tenir un factor important; m'havia deixat el rellotge al cotxe. Després d'acabar la cursa sense el rellotge, aconsello, tant als corredors de Meià Runners com a tots els corredors que portin unes quantes curses a les cames, que ho provin algun cop, que no s'agafin el rellotge. D'aquesta manera no et preocupes ni capfiques tant amb el temps i vas al ritme que creus convenient i adequat per a tu. Perquè realment, cada cursa té molts factors (desnivell, moment del dia, estat de la persona, entrenament...) i els temps poden variar una mica, i si et bases amb altres temps, no fas la cursa que hauries pogut o hauries d'haver fet.
Però be, continuant amb la cursa, cada estona que passava pensava que ja em quedava menys i que, sense saber-ho pel rellotge, creia que portava un bon ritme. A més, vaig començar a adelantar molta gent fins al quilòmetre 5-6. A partir de aleshores, notava que les forces ja no eren les mateixes, però em vaig forçar a seguir, ja que sabia que tenia forces i ganes suficients com per acabar, i acabar donant tot el que pugués.



Al final, en arribar a la meta i veure el cronòmetre digital, vaig veure que acabaria la cursa amb un bon temps: 45.35, tot i que, al crono i marcava 45.57, degut a que havia sortit força atrassat.
Aquesta cursa, però, no era de 10km justos, si no que era de 10,360km així que, més o menys, vaig passar pels 10km al minut 44, una marca de la qual estic força orgullós.



Perfil de la cursa

Cursa de Sant Antoni

Gran matinal de running al barri de Sant Antoni. Avui era la 34ena edició d'aquesta mítica cursa popular, on més de 3600 corredors s'han donat cita a les 9.30. Aquesta cursa es celebra cada any dins de les festes del barri i presumeix de ser la primer cursa de 10k de l'any.
En aquesta cursa només ha participat el Jonatan. Degut a diferents causes els companys no han pogut assistir.
El recorregut començava a Florida Blanca amb Comte Borrell i passava per diferents punts de la ciutat de Barcelona, per acabar al mateix carrer on començava. Circuit molt planer, tot i la pujada del Paral·lel, ideal per fer marca personal.

L'escalfament avui ha començat tot just sortir de casa. Un bon escalfament de 5km ha ritme molt suau fins al lloc de sortida. Allí, últimes tirades i estiraments. Seguidament, m'he col·locat al segon calaix.
Driss Lakhouaja guanyador de la cursa
Donat el tret de sortida, he fet el primer km a 4.00. Molt ràpid per mi! He decidit afluixar i reservar forces. El segon km le fet a 4,23 un ritme assequible. A partir d'aquí, m'he mantingut constant. Al pas pel km cinc, el cronòmetre marcava 21.22. Els últims cinc quilòmetres han sigut un pèl més lents a causa de la pujada del Paral·lel. Finalment al pas per línia d'arribada, he marcat un 42.57. Sent la meva millor marca personal i molt satisfet després d'una bona setmana d'entrenaments. Venia amb la intenció de fer temps per millorar la mala imatge de Sitges, i al final tot ha sortit com volia.

Dir que la cursa l'ha guanyat un clàssic, Driss Lakhouaja. També cal destacar que el circuit segons molts Garmins i corredors tenia 200 metres extra(10,2km). Donar gràcies a la multitud de gent animant. Per ser un diumenge al matí, s'agraeix molt, sobretot en el sprint final de meta.
Si haguèssim de fer crítiquies,diria que la cursa no estava capacitada per a suportar les més de 3600 persones i l'avituallament estava situtat en una curva, un punt perillós.
Tot i això ha sigut una gran cursa, i l'any que bé per suposat que repetirem.
Ara ha seguir entrenant per millorar.
Res més runners, salut i km's!

http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/01/22/cursa-sant-antoni-lakhouaja-parrado/

16 de gener del 2012

Mitja Marato i 10k de Sitges

El matí del dia 15 de gener de 2012 part de l'equip s'ha plantat a la bonica població de Sitges. Era hora de participar a la 29ª Mitja Marató de Sitges. Una cursa ja sobradament coneguda per tots els afeccionats a les curses populars i en que Meià Runners, un cop més, havia de fer-hi acte de presència.
Aquest cop han estat el Jonatan i un servidor, el Josep Maria, que s'han tret la son de les orelles per anar a moure una mica les cames i fer uns quants quilòmetres: el Jonatan per a córrer els 10,5 km que conformen el quart de Marató i el Josep Maria per a córrer els 21.097 metres de la mitja.
Cal dir, que era una ocasió especial pel Josep Maria doncs, s'estrenava com a mitg maratonià i així sent el segon corredor de l'equip que la córre, després que l'Ivan ja s'haguès estrenat l'any passat a la mitja de Balàfia a Lleida.

Sortida de la Mitja Marató i Cursa 10k
Després d'un bon escalfament tot descobrint la població els corredors es van anar col·locant als seus calaixos corresponents de a la sortida per esperar el tret de sortida. Aquest es va donar i tots el corredors, tant els de la mitja com els del la cursa de 10k van sortir alhora.
El primers quilòmetres transcorreien pel passeig marítim. Ha estrat una tram autènticament genial, impressionant, la frescura dels inicis de la cursa, la brisa del mar i el solet brillant et permetien gaudir d'uns moments únics tot contemplant a l'esquerra d'un mateix la línea de l'horitzó del mar i escoltant les ones al entrar en la platja i xocant contra les roques.
A continuació ens disposávem a encarar un tram més lleig, enmig de llargues avingudes de xalets i urbanitzacions, era un tram on un s'havia de concentrar més en la carrera per a dosificar forces de manera adequada per acabar satisfactóriament la cursa. Unes pujadetes i baixadetes feien mes amè el recorregut tot i que podien trencar el ritme de carrera de qualsevol.
Finalment, ja cap els últims quilòmetres de la cursa, entravem a la ciutat més antiga de Sitges on la cursa transcorreia com si es tractés d'un Mónaco de la Formula 1. Carrers estrets i curbes sobtades, a les vores un públic multitudinari sensacional animant cada un dels participants. Han estat ells amb els grans crits d'ànim qui ens han donat les forces per acabar.

Aquest ha estat la transcurs de la cursa on tant el Jonatan com el Josep Maria han estat d'acord en que repetiran.

Pel que fa als resultats, el Joantan, en la cursa de 10k ha realitzat un temps de 45'17'', un temps que reconeix que no es troba a la seva altura i que el motivará a continuar entrenant dur. Des de un bon principi, el plantejament de la cursa ha estat més aviat com un entrenament degut a la falta d'aquests en aquest inici d'any 2012. Donada aquesta situació, que reconeix que no serveix d'excusa, fa autocrítica i es fica en ment entrenar dur per la próxima Cura del Barri de Sant Antoni.
El Josep Maria a l'esprint final a l'arribada a meta
El Josep Maria, jo mateix, ha finalitzat el seu debut en aquesta primera mitja maratò amb gran satisfacció. S'ha trobat molt còmode durant tota la cursa i ha aconseguit controlar els tempos de la cursa, cosa que, en un principi, li semblava difícil al ser un novell d'aquesta distància. Aquest fet l'ha conduït a realitzar un bon temps de 1h 20' 2''. Temps que l'ánima a seguir entrenant durament per a continuar baixant temps.


 Fins aquí, la Mitja Marató de Sitges 2012, a seguir corrent corredores i corredors!

Podeu consultar els resultats a http://www.xipsgrocs.cat/resultat/cursa/id/18.



2 de gener del 2012

Cursa dels Nassos 10km (Barcelona)




El dissabte 31/12/2011 vam córrer la tradicional cursa de Sant Silvestre, ara anomenada Cursa dels Nassos a Barcelona en referència al personatge mitològic català, l'Home dels Nassos. Bones fonts de Barcelona expliquen que aquest home de llegenda té tants nassos com dies li queda a l'any, i la cursa es soladiritza amb els milers de nens que cada 31 de desembre el busquen.  La primera Sant Silvestre es va celebrar a Sao Paulo el 1924, i sembla que aquesta manera d'acomiadar l'any va tenir molt d'èxit perquè avui en dia és present en el calendari de moltes ciutats importants. A Barcelona en concret, la primera edició va ser el 1999. Aquesta cursa és puntuable sobre 100 en la Challenge 10K Barcelona.

L'equip d'esquerra a dreta: Ivan, Sergi, Jose, Pona.
Aquest cop vam tenir l'ocasió de participar gairebé tot l'equip de Meià Runners al complet: Ivan, Jose, Pona i Sergi.

A les 16:15, a falta d'una hora i quart per l'inici, ens vam reunir tots a l'aparcament gratuït que els organitzadors de la cursa van proporcionar. Poc a poc es va anar omplint i la multitud s'anava tenyint del fúcsia de les samarretes que regalaven amb la inscripció. S'ha de dir que el color d'aquestes no va deixar indiferent a ningú. Tot i ser 10.000 corredors inscrits, vam poder fer un bon escalfament ja que els voltants de la zona de sortida eren molt amplis. La temperatura era d'uns 14 graus, ideal per córrer. Després de l'escalfament, vam reunir l'equip per fer teràpia motivacional. Era la primera vegada que l'Ivan corria a Barcelona i això es va notar en les ganes de tots per tal que Meià Runners féssim un bon paper.


Estàvem convocats al carrer Selva de Mar. Aquest any la sortida quedava dividida en  vuit calaixos segons la millor marca personal acreditada en la darrera cursa de Championchip.cat. El Jose al primer calaix, amb l'èlit, el Sergi al segon calaix amb el grup que baixava per poc dels 40' i l'Ivan i el Pona al quart calaix tancant la primera sortida. La segona sortida va ser per la resta de calaixos. 


A les 17:30 en punt es va donar el tret de sortida. Com acostuma a passar en aquestes curses tan multitudinàries, al prinicpi costa sortir de l'embut, però a partir del quilòmetre dos ja tothom es va anar centrant en el seu ritme i es podia córrer bastant bé. Durant els primers 4 km's vam córrer pel costat del mar fins a arribar a les torres Maphre, d'aquí vam trencar cap a Set Portes per així encarar ja en la direcció de la meta. El punt d'avituallament era al km 6 aproximadament, abans d'encarar la pujada del carrer de la Marina. S'ha de dir que els punts on repartien ampolletes d'aigua estaven molt ben repartits i eren molt eficinents. Un cop arribats a diagonal, tot i que encara quedaven uns tres km's, va ser més fàcil distreure la ment ja que semblava que la meta estigués a tocar, i a més les voreres eren plenes de gent animant. És digne de menció, que l'encarregat de comentar l'arribada va fer una molt bona feina, ja que els seus comentaris en els últims metres van ajudar a acabar a més d'un.


Jose a l'arribada. 

El Jose va aconseguir batre la seva millor marca personal amb un temps de 35:34. És l'estrella de Meià Runners i a cada cursa està lluitant per les primeres places de la categoria. Gran Jose. 

L'Ivan va debutar a Barcelona amb una bona marca de 45:44. Va reservar les forces pel final ja que en el segon parcial va retallar pràcticament un minut respecte el primer, molt bo.

El Pona va aconseguir la seva millor marca personal amb un temps de 43:06, baixant així deu segons el seu millor registre. El Pona va començar a córrer aquest setembre i en cada cursa ha anat millorant.

El Sergi va mantenir la seva marca per sota dels 40' que va aconseguir a la Jean Bouin. Tot i no ser la seva millor marca, va fer un temps de 39:32.

Per acabar, dir que l'organització de la cursa no va deixar a tothom satisfet ja que els obsequis en aquesta van ser nuls, i l'elevat preu de l'inscripció no s'escau. Tot i així l'ambient va ser molt bo i sa, que és el més important, i de ben segur que hi tornarem l'any que ve.

Per primera vegada vam aconseguir ser quatre membres de Meià Runners en una mateixa cursa, això cada vegada va a més. Fem una crida a la participació de Joan Cebrián en alguna de les curses que queden abans d'acabar la temporada!

Salut i km's!!